egular o no desregular, aquest és el dilema. Davant del dubte, es desregula allò més gros i es regula allò petit. Ens ve a la memòria el moment històric en què es va desregular l'aviació comercial. Per nosaltres, les autoritats van dir que ho feien per nosaltres, perquè l'entrada de la competència fes baixar els preus i poguéssim viatjar per quatre euros. El resultat és que ens treuen els quatre euros sense portar-nos a Mallorca. Els aeroports són una loteria. Amb les vagues, hi ha famílies que aquest estiu s'han quedat a terra, encara que per quantitats ridícules, això sí.
- Una ganga, fixa't, quatre bitllets d'anada i tornada a Copenhaguen per menys de cent euros.
- Però si us vau quedar a l'aeroport per l'aturada del personal.
- D'acord, d'acord, però tot i així segueix sent barat. Menys de cent euros.
La competència de vegades mata. A Nova York els taxistes se suïciden des de l'entrada d'Uber. No és broma, ha sortit en els papers: es foten un tret perquè van comprar les seves llicències a preus d'or gràcies a crèdits que ara no poden tornar: ells estan regulats i Uber està desregulada. Passa el mateix amb els taxistes de Madrid o de Barcelona, que han d'atenir-se a unes normes que no se'ls exigeix a les empreses multinacionals, recolzades pel gran capital. El top manta està regulat. Amazon, no. Aquella alcova que la vídua llogava als turistes per treure's un sobresou està ara en vies de reglamentació. L'anciana ha de reconvertir el seu domicili en un pis turístic, per a la qual cosa necessita un extintor d'incendis. Però on es compra un extintor d'incendis?
Tot això sembla una versió d'allò que consistia a socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis. La diferència entre els pobres i els rics és que els rics viuen sense cap regla. Els pobres poden viatjar per dos duros, sí, però quan arriben a l'aeroport els han suspès el vol i no passa res perquè Ryanair va per lliure: ni tan sols pensa pagar les indemnitzacions. Els tricicles turístics, en canvi, estan sotmesos a una normativa brutal.
