a vaga de pilots de Ryanair i els retards constants en els vols de Vueling està esgotant la paciència d'uns usuaris que s'amunteguen als aeroports esperant arribar als seus destins de vacances. Els ànims estan crispats i les cues són immenses davant uns mostradors dels quals no reben cap resposta satisfactòria.

Fa un temps vaig escriure sobre el moviment slow life, que aposta per una desacceleració dels ritmes vitals i ara, en aquest temps tan tòrrid, afegiria el terme calma extrema per evitar apujar la temperatura externa i interna. Arribem a les vacances amb les reserves sota mínims i qualsevol contratemps en el pla previst provoca una indignació majúscula que, si és col·lectiva, s'amplifica a nivells incontrolables. S'ha d'evitar, de totes totes, passar per aquesta situació límit que porta a moments com aquests, i la solució consisteix a millorar les condicions laborals en les quals es desenvolupa bona part de la nostra vida.

Em faig ressò del baròmetre Benestar i motivació dels empleats a Europa 2015, que destaca en dades estadístiques allò ja suposàvem. Un 40% dels treballadors pensa a abandonar la seva empresa i el 41% es mostra insatisfet amb l'equilibri de la vida professional i personal: l'anomenat efecte blurring o absència de separació entre aquests dos àmbits. A més, un 37% dels empleats assegura sentir-se molt estressat a la feina.

Aquí s'ubica l'estrès relacionat amb la feina, en aquest desequilibri entre les demandes o exigències del medi laboral i els recursos personals i organitzacionals de què disposa el treballador. Les poques pràctiques per eludir-lo depenen de qui treballa, com ara fer aturades per respirar profundament, alentir el ritme respectant el moment de dinar per aturar-se i assaborir els aliments. La gran solució radica en el canvi de model econòmic, que també depèn de nosaltres.