Avui que funcionen tan bé les notícies falses a l'internet, o fake news, que queda modern, hi ha detalls d'hipocresia curiosos. Tenim partits a casa nostra que tenen la paraula franquista sempre a la boca, per qualificar accions i opinions del rival. Algun d'aquests partits ha tingut en les seves files força elements vinguts del franquisme, posicionant-se, o evolucionant, potser per això hi ha idees del pensament conservador que semblen tabús, i que no tindrien per què amagar.

El nacionalcatolicisme que va governar durant 36 anys, va tenir diferents fases. Amb el desarrollismo i els plans de desenvolupament, unit a un increment econòmic que va enriquir l'alta burgesia, es va viure una obertura que va permetre el pas a la democràcia parlamentària. Mentre maquillem el passat, algunes opcions polítiques flirtegen amb partits xenòfobs i d'extrema dreta europeus. Això obeeix, a banda de la radicalització pròpia, al fet que la globalització fa créixer les opcions xenòfobes i nacionalistes. En part, perquè el centredreta i els partits progressistes no han articulat una resposta de prou èxit enfront de la crisi del benestar social, davant una obertura de fronteres utòpica, que provocaria daltabaixos econòmics i humans. Els partits xenòfobs són perillosos i insolidaris, però això no vol dir que no calguin mesures de regulació de l'emigració, per mantenir una societat rica i diversa.

Tenim drets, però també hi ha deures ciutadans: un deure és la integració a la societat que t'acull, i t'ajuda econòmicament i humana. Més exemples. El comodí del franquisme no amaga el fet que el nostre litoral s'ha urbanitzat un 50% més des de l'arribada de la democràcia. No hem frenat la urbanització de la nostra costa. Així com la superfície boscosa s'ha doblat des del 1986, en general, poc aprofitada i no gaire cuidada, la dada és tot i això un triomf col·lectiu, però no hem sabut preservar el litoral, i avui alguns llocs privilegiats, com Cap Ras, a Llançà, o la cala d'Aiguafreda de Begur, són excepcions en perill d'una Costa Brava protegida que no ha existit. Hem apostat pel benefici ràpid i el curt termini. Sense considerar el benestar que arrabassem a les generacions que vindran.