Com canvien les cares quan el mes d'agost supera l'equador. Els somriures francs passen a ser de circumstàncies. L'alegria comença a cedir terreny a la nostàlgia de les vacances passades, primer, i a la tristor de la tornada imminent a la feina, després. Sí, fa unes setmanes tothom reia molt: vinga penjar fotos a l'Instagram i vinga escriure missatges al Facebook tipus «m'estic bevent un gintonic sota la llum de la lluna» o «les gambes de Palamós són l'hòstia amb patinet». Tothom ha anat al White Summer Festival, ves, i a Cap Roig i a Peralada i a Porta Ferrada i a les havaneres de Calella de Palafrugell. Gairebé tothom ha compartit imatges de la sorra d'una platja, d'aigua de mar cristal·lina o d'una posta de sol fantàstica; o d'un aeroport, o de cinquanta mil ciutats estrangeres -la pregunta d'aquest estiu: què passava a Nova York perquè hi hagin acabat viajant Déu i sa mare? De bronzejats n'hem vist de totes les tonalitats possibles. Hem sabut de les vacances de mig país i de l'altre mig: que si a Menorca, que si a les illes Canàries, que si a Jamaica, a Costa Rica, a Pernambuco i, el què deiem, a Nova York -ara menjo un hot dog, ara pujo a l'Empire State, ara faig footing a Central Park, ara creuo el pont de Brooklyn. Sí, sembla que tothom s'ho ha passat de conya aquestes vacances... que s'acaben.

Arriba l'hora, però, dels pobres desgraciats que s'han passat l'estiu treballant; que han patit una onada de calor rere l'altra; que han contemplat amb esportivitat les mil i una fotografies de mil i un amics, coneguts i saludats ociosos fins al moll de l'os. Se us acaba el bròquil, què hi farem: ara és l'hora dels pobres desgraciats que marxen quan gairebé tothom torna; que tenen totes -totes, totes i totes!- les vacances per endavant; que amb prou feines han trepitjat la platja o una trista terrassa de passeig de mar. Ara els toca llegir llibres escarxofats en una gandula a aquesta pobra i soferta gent que ja saben quins autors us agraden, perquè els hi heu refregat pels morros dia sí, dia també. I tant li fa si el bon temps continua o s'acaba: els pobres desgraciats, que són menys que més, comencen les vacances i això no hi ha tronada, ni pedregrada, ni huracà que ho espatlli. I apa, la gran majoria dels mortals cap a la feina, que hi falta gent.