Com vola el temps en l´era d´internet. Sembla que va ser ahir quan les universitats es consideraven incorruptibles temples del saber; els seus títols, documents mereixedors de ser emmarcats; i els seus docents, jutges implacables del coneixement. I què dir dels màsters, la cirereta del currículum, la demostració certificada que els seus posseïdors tenen una voluntat extraordinària de perseverar en la seva formació. Tot això va passar. El cas Cifuentes primer, i el cas Casado ara ens han traslladat, gratis, un ensenyament sobre la instrucció superior, resumible en què es troba al mateix nivell que la resta d´instàncies de la nostra societat. O sigui, que pateix de les mateixes mancances, i que l´adornen les mateixes virtuts. Cal agrair-li a la universitat Juan Carlos I la lliçó sobre tractes de favor, falta d´escrúpols i nul·litat gestora, encara que ja havíem fet un màster sobre corrupció a la universitat de la vida veient desfilar davant la justícia als telenotícies als protagonistes de Gürtel, Malaia, Nóos i altres. Per si la noció de màster no estava ja prou desprestigiada, i per si no estàvem encara convençuts que aquests cursos són bàsicament escurabutxaques, la Universitat Autònoma de Madrid en proposa un per aconseguir ser influent en les xarxes. Quan completin les 500 hores de què consta Intelligence influencers: Fashion & Beauty, i lliurin el seu projecte final amb un model de negoci a les xarxes, els alumnes tindran el títol de líders d´opinió. I apa!, a buscar-se la vida influint en les masses.

M´ha cridat l´atenció la gravetat amb què els impulsors del màster per ser bloguer o videobloguer, la facultat de Psicologia i l´Escola d´Intel·ligència Econòmica, amb la col·laboració de l´Eivissa Fashion Week, busquen revestir aquest postgrau que així, a primera vista, sembla la mare de totes les bestieses. El seu director, el catedràtic Manuel de Juan, va explicar a El País que «des que es va produir la Primavera Àrab el tema dels influencers és capital. Estan en contacte amb un públic immens i han de saber que això no és una broma, requereix serietat». Vaja, no he llegit cap comentari d´Olivia Palermo ni de Kim Kardashian sobre l´estabilitat al Pròxim Orient, però tampoc les segueixo.

Tanta transcendència contrasta amb el fet que la presidència honorífica del curs hagi recaigut en Ágatha Ruiz de la Prada, i amb el fet que es dirigeixi específicament al món de la moda havent-hi altres com el turisme, la gastronomia o la política que també mereixerien prescriptors d´opinió ben formats. Estilistes, modistes, perruquers i experts en imatge personal desfilaran per les aules universitàries per impartir monogràfics. Des de les xarxes socials, algunes influencers pàtries autodidactes com Laura Escanes o Dulceida ja han manifestat la seva desconfiança cap a la generació de tota una promoció de possibles competidors. La partida nonata de paulasechevarrías i sarascarboneros cum laude ja compta amb les seves primeres haters, i això que encara no ha arriscat les seves propostes de combinació de pantalons de xandall i bossa, els seus maquillatges per anar de festa o els seus trucs perquè no se´t noti la ressaca. De manera que aquest màster promet. Aquesta monada de campus de l´Autònoma s´emporta un m´agrada.