19 de agost de 2018
19.08.2018
LLETRES

Joan Boada

19.08.2018 | 06:00

Polític que ha estat en diferents àmbits del poder. Els dilluns surt a la tertúlia del matí a RAC1. És de paraula pausada i de to planer. Ve de l´esquerra tradicional i d´una amalgama de restes de partits que, al vuinta-set, es va configurar com Iniciativa per Catalunya i els Verds. De tant en tant li rebrota la verdor i demana que la societat opini sobre el canvi climàtic. On són els verds? Iniciativa els va absorbir, va fer la feina bruta de neutralitzar-los. Els comunistes, quan s´hi posen, fan bé la feina. On para la bicicleta d´Herrera? El discurs és calculat i desprèn el rebuf i els eslògans de la dreta en contra dels republicans. A Iniciativa se´ls han menjat els Comuns. És el karma darwinià que funciona en les capes polítiques. Diu que s´ha de parlar de coses importants, la sanitat, l´escola i les rodalies. Els obrers, malgrat Podem, estan desatesos. És veritat, igual que els autònoms i la gent de classe mitja. La qüestió és: Joan Boada és comunista monàrquic? És republicà? La república és una qüestió de jutges? Compara el discurs de Puigdemont amb Le Pen. Abomina dels nacionalistes perquè ho contaminen tot –no recorda que els Nacionalistes d´Esquerra van entrar al túrmix devastador d´Iniciativa. Confia en la justícia i defensa, com la dreta catalana i espa­nyo­la, que els polítics catalans siguin jutjats. De vegades, el comunisme d´entretemps de Boada, recorda el gat comunista d´Schrödinguer: ara és viu i, al mateix temps, és mort. Ai-las! Sembla que els productors de programes, sense esma ni imaginació, rasquen al fons del barril per rescatar saldos i tirallongues de polítics que, obedients, acomoden el discurs, abans revolucionari, al mainstream que dicta la dreta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook