Polític que ha estat en diferents àmbits del poder. Els dilluns surt a la tertúlia del matí a RAC1. És de paraula pausada i de to planer. Ve de l´esquerra tradicional i d´una amalgama de restes de partits que, al vuinta-set, es va configurar com Iniciativa per Catalunya i els Verds. De tant en tant li rebrota la verdor i demana que la societat opini sobre el canvi climàtic. On són els verds? Iniciativa els va absorbir, va fer la feina bruta de neutralitzar-los. Els comunistes, quan s´hi posen, fan bé la feina. On para la bicicleta d´Herrera? El discurs és calculat i desprèn el rebuf i els eslògans de la dreta en contra dels republicans. A Iniciativa se´ls han menjat els Comuns. És el karma darwinià que funciona en les capes polítiques. Diu que s´ha de parlar de coses importants, la sanitat, l´escola i les rodalies. Els obrers, malgrat Podem, estan desatesos. És veritat, igual que els autònoms i la gent de classe mitja. La qüestió és: Joan Boada és comunista monàrquic? És republicà? La república és una qüestió de jutges? Compara el discurs de Puigdemont amb Le Pen. Abomina dels nacionalistes perquè ho contaminen tot -no recorda que els Nacionalistes d´Esquerra van entrar al túrmix devastador d´Iniciativa. Confia en la justícia i defensa, com la dreta catalana i espa­nyo­la, que els polítics catalans siguin jutjats. De vegades, el comunisme d´entretemps de Boada, recorda el gat comunista d´Schrödinguer: ara és viu i, al mateix temps, és mort. Ai-las! Sembla que els productors de programes, sense esma ni imaginació, rasquen al fons del barril per rescatar saldos i tirallongues de polítics que, obedients, acomoden el discurs, abans revolucionari, al mainstream que dicta la dreta.