El significat profund de les paraules ens pot fer apreciar els detalls i matisos de la mateixa vida. El titular d'avui convida a distingir. Una cosa és alertar, és a dir advertir, avisar, informar, i una altra cosa és esverar, esglaiar. Parlem-ne.

L'Ajuntament d'Anglès alerta, adverteix, de l'existència del conjunt de tres embassaments al Ter, que són Sau, Susqueda i Pasteral, cosa que ha motivat una intel·ligent elaboració i aprovació d'un pla de protecció del municipi en el cas de la desgràcia del trencament d'una presa. El protocol de l'emergència dona detalls precisos d'informació, com ara: queden senyalades unes rutes d'evacuació de la població, que hauria de sortir amunt per la carretera d'Osor i per la de Santa Coloma de Farners; el termini recomanat seria de mitja hora; l'aigua podria arribar a uns 20 metres d'alçada. La notícia d'Anglès ja és publicada (Diari de Girona, 15-8-18 ) i suggereix alguna consideració.

En aquesta conca fluvial, i a partir del complex hidroelèctric Sau-Susqueda-Pasteral, el curs del Ter té encara un llarg recorregut abans d'arribar a l'Estartit, amb nombroses i importants poblacions a les seves riberes. Ara mateix desconeixem si els respectius ajuntaments de conca avall pensen o realitzen alguna preparació informativa com la que ja ha realitzat l'Ajuntament d'Anglès. En tot cas, aquest tipus d'informació, per la seva seriositat i necessària precisió, si no es fa visible i general, no existeix.

Per altra banda, cal destacar que l'empresa que gestiona els tres embassaments citats té voluntat de prestar també la seva col·laboració a la iniciativa del municipi d'Anglès: ha previst instal·lar uns avisos acústics potents a Anglès, la Cellera i Bescanó per fer sonar en cas d'emergència; s'ha d'entendre com una serena col·laboració dintre d'una prevenció igualment serena. Hom pot veure-hi un contrast amb l'estil de fer que havia tingut l'empresa constructora de la presa de Susqueda (era, llavors, Hidroeléctrica de Cataluña, S.A. ) que 50 anys enrere no va voler entrar en el debat que a Girona es va originar, referent a la seguretat de l'embassament; la premsa gironina de l'època recollia les mil preguntes inquietants que es feia la ciutadania, però aquella empresa constructora no facilitava la deguda informació; es dedicava, afanyosament, a la seva obra. Cinquanta anys després, hi ha la promesa d'una instal·lació d'avisos acústics, cosa que es pot interpretar com un anar guanyant amistat en el treball conjunt, que els desitjos de seguretat i informació reclamen.

Ningú s'ha de sentir temoritzat perquè ara s'hagi posat aquest tema sobre la taula pública, per una autoritat municipal i amb llenguatge entenedor. I, ben mirat, la qüestió és tan important que fa pensar que altres autoritats superiors d'aquestes comarques haurien de pronunciar-se molt decididament.

Succeir, ocórrer, esdevenir, tot és possible, per greu, lamentable i estrambòtic que pugui semblar. Recordem que a l'època de la construcció de la presa de Susqueda, anys seixanta, a França va caure la presa de Frejus; i a Itàlia una altra, la de Longarone; aquest 2018 ha caigut el pont Morandi, a Gènova.

La seguretat és un sentiment de possessió de garantia, confiança i certesa. Davant d'una circumstància adversa o, simplement, desconeguda, ens refermem en aquell sentiment, potser instint, que portem a dintre. I ens fem i ens hem de fer preguntes constants. Tota l'informació que podem rebre i interioritzar serà molt benvinguda. Però el risc i el futur, és clar, continuen existint.