Aplicar el mètode científic per revisar actituds recolzades en factors emocionals pot portar a resultats devastadors. Després de deu mesos d'accions amb els llaços grocs per reclamar la llibertat dels presoners, ells continuen a presó. És evident que cal canviar d'estratègia. O bé desmuntar el dogma i analitzar amb fredor per què hi són. És evident que no són còmplices de cap rebel·lió ni de cap sedició. Però hi són. L'explicació més racional és rebutjada de ple. Una pista ferma ens la podria donar l'anàlisi de les passes de la Meritxell Borràs, qui fa temps que és a casa seva. El drama és que el processisme s'ha instal·lat en una posició ben còmoda que consisteix a penjar llaços grocs i empastifar les xarxes socials amb frases ridícules, sovint falses, com si volguessin ensinistrar els que ja estan ensinistrats i viure en la il·lusió que tot va cap endavant. Que en Torra exigeixi a Madrid que reconeguin el dret a l'autodeterminació és recular de les posicions defensades ara fa un any, just abans del referèndum. Potser els processistes intueixen que tot plegat és una comèdia i es neguen a creure que han estat traïts. No cal ser esotèric per entendre que Puigdemont va triar Waterloo com a senyal explícit de derrota.
Les Diades segrestades per l'ANC tampoc resisteixen l'embat del mètode científic. Una de tan espectacular com la del 2013, amb una cadena humana enllaçant el país de nord a sud, amb rèpliques a tot de ciutats del món, no es va traduir en cap acció política immediata, com tampoc van tenir consequències pràctiques la resta de Diades, incloses les organitzades pel tal Jordi Sànchez, número 2 de Puigdemont, a qui en Xirinacs ja havia titllat de traïdor fa anys i panys. El drama és que una participació escassa provocaria la cantarella que el Procés s'ha acabat. Però tornar a entrar un any i un altre en el mateix carreró sense sortida és evident que és inútil. Pel camí, els amos de les autopistes han rebut de l'Estat almenys nou mil milions d'euros, la meitat del dèficit fiscal català. Una part diuen que és per compensar el descens del trànsit però és sabut que el darrer any es va batre el rècord històric de circulació. Una altra part és per si l'any 2020 s'acabés la concessió. Un dels consells de Maquiavel al Príncep és que si no pot aniquilar una nació, el que ha de fer és promoure-hi una elit corrompuda. Potser en Puigdemont creia possible declarar la independència de Catalunya amb el suport directe del poble, sense altres intermediaris, però ara està purgant el seu Waterloo particular.
