D'una manera silenciosa però constant es van produint tancaments en molts comerços de les nostres ciutats. Després d'aguantar deu llargs anys de crisi molts establiments han arribat al límit i o bé es veuen obligats a tancar o no es produeix el relleu a la jubilació o, en el cas de moltes franquícies, tanquen perquè no hi ha prou volum de negoci. Aquests dies ho hem pogut veure a Girona i a Figueres. Però també a Barcelona acaba de tancar el Boulevard Rosa i Pedralbes Centre.
Per sort, igual que se'n tanquen se n'obren de nou, però és evident que el comerç urbà es troba en una cruïlla històrica que ha de saber encarar. I que no només afecta el comerç ja que el teixit comercial és que dona vida a les ciutats. Una ciutat sense comerç al centre és una ciutat morta.
Alguns dels reptes que haurà d'afrontar estan molt clars però no tant les solucions.
El principal és la venda en línia. El hàbits de compra estan canviant i, any rere any, el volum de venda per internet és més gran. Sobretot entre la població jove. Unes generacions acostumades a comprar en línia. És difícil revertir aquesta tendència, si bé l'objectiu hauria de ser que s'aconseguís la combinació entre compra presencial i virtual en aquest públic. Ser més actius en la venda on-line és difícil per a petites botigues però és inevitable ja que hi ha molt camí per recórrer encara. L'altre camí per estimular la compra presencial és el que vindrà en els propers anys i que ja hem vist en altres negocis com les llibreries. Les botigues, més enllà dels productes que venguin, hauran de generar més valor. I deixaran de ser mers aparadors amb gènere de diferents talles o objectes ben posats, a espais de relació social. On la gent podrà anar a fer coses i, a més, comprar. Una mica com el que han fet moltes llibreries, convertides en cafè-llibreria o Pangea, la botiga de viatges més gran del món, amb 1.700 m2 d'espai de relació a la Rambla de Catalunya per planificar els teus viatges.
Les botigues de mica en mica mutaran cap a espais de relació i venda i es transformaran en mix de comerç i quelcom més. Almenys el comerç al centre de les ciutats.
El segon repte que ha d'afronar el teixit comercial d'una ciutat serà l'aprofitament turístic. El comerç és un element imprescindible per a les ciutats turístiques però als comerços els costa treure rèdit d'aquest visitant temporal. El comerç s'haurà d'implicar molt més en l'oferta turística dels municipis i ser capaç de crear productes específics per als turistes. Ja sigui en àmbit d'associació -generant productes, activitats, etc.- o bé individualment. Si ens hi fixem, en la majoria de destinacions turístiques, el tipus de comerç és de temporada i de baixa qualitat. I en les ciutats on no vivien del turisme, el comerç era de més qualitat i més estable. Ara el turisme està invadint també les ciutats i cal veure-ho com una gran oportunitat. En les zones turístiques cal fer la transformació que en el seu moment va fer la gastronomia -encara que no tots-: apostar per la qualitat i fugir de la temporalitat.
El turisme pot ser un dels principals aliats del comerç urbà. Cal treballar per aprofitar-ho molt més del que s'està fent. Cal passar dels gelats als llibres, per entendren's. I si pot ser, aprofitar el potencial dels mercats com un atractiu més del comerç. Cal dignificar els mercats i fer-los lligar amb la trama comercial -com fan a la majoria d'Europa- de tal manera que hi hagi més oferta al centre en dates puntuals. Hem de passar d'amagar-los a posar-los al centre.
Finalment, hi ha dos elements més col·laterals però que afecten directament la competitivitat del comerç urbà. Un són els preus dels locals. El centre de les ciutats s'han convertit en l'espai que més ha millorat de les ciutats. On s'han obert per espais de restauració i els més desitjats per a molts tipus de negocis. I els propietaris han acabat posant uns preus desorbitats i inassumibles per a la majoria de comerços. Els propietaris haurien d'optar per reduir el guany a canvi de més seguretat, estabilitat i sobretot del valor que aporta el comerç al centre. Molts dels locals que veiem buits al centre tenen més a veure amb el preu del local que no pas amb la voluntat d'obrir-hi negocis. Aquí també, l'administració pot ajudar no només fent d'interlocutor entre ambdues parts, sinó també fent polítiques per ampliar les zones comercials al voltant dels eixos comercials i estimulant acords entre les parts. I finalment, l'aparcament és un dels altres problemes que tenen molts eixos comercials. La gran diferència entre un centre comercial i el centre d'una ciutat és l'aparcament. És un hàndicap que acabarem pagant car si finalment perdem els centres de les ciutats com a zones comercials. Cada vegada més, els ajuntaments volen dificultar l'accés dels vistants al centre i a poc a poc es van reduint els aparcaments a l'hora que se n'apuja el preu. Això és letal per al comerç. Cal aparcar al centre? No necessàriament. El que cal és treballar i buscar solucions imaginatives que vagin més enllà de zones blaves, verdes i aparcaments als afores. Hi ha molt camí a córrer aquí. I els comerciants haurien de fer propostes imaginatives. Vals de descomptes en els pàrquings privats per als compradors, increment de busos des dels aparcaments als afores els dies forts comercialment parlant, diferents usos de la zona verda els dies potents, etc. De ben segur que hi pot haver solucions però cal posar-s'hi.
En definitiva, el comerç surt de la crisi més tocat del que semblava i li tocarà posar-se les piles per mantenir el negoci. Però igual que amb la restauració, les administracions també hauran d'estar alerta si no volen uns centres urbans «morts» i grans centres comercials a la perifèria. A pocs quilòmetres d'aquí, a l'altra banda de la frontera podem veure el futur què ens espera. El més interessant, però, és que estan treballant -sobretot l'administració- per revertir la situació i tornar cap al model que tenim i podem perdre.
