Cartes

Josep Baella Isanta Girona

Un vell aforisme diu: dona poder a un imbècil i crearà dinasties. El poder s´engreixa amb la por dels altres, por a perdre la vida, la feina, el reconeixement social, etc. L´emancipació dels pobles passa per gestionar aquesta por amb sentit crític. El poder utilitza tots els mitjans per perpetuar-se. Emancipació i poder són antagònics.

L´economista Gay de Liébana demana seguretat jurídica per a les empreses a Catalunya i avisa que: «existeix el perill d´expropiació en el cas d´una Catalunya independent». El conegut broker Josef Ajram manifesta en una entrevista: «S´ha de ser espanyol, ni Tabàrnia ni català». Javier Cercas, en una entrevista a un diari nacional, afirma: «Los buenos políticos nos simplifican la vida. Pero los malos hacen peligrar la paz social a base de miedo e inestabilidad. Tomen como ejemplo a Carles Puigdemont».

Declaracions que provoquen un cert astorament a qui no està informat. Si els nostres avantpassats aixequessin el cap, ens preguntarien per què van morir. Deixem de ser tan babaus i defensem la nostra identitat com a catalans, utilitzant sempre la nostra llengua i estimant la nostra cultura.

Anglès sense aigua al cementiri nou

pere espinet coll ANGLÈS

Fa 31 mesos que al cementiri nou d´Anglès no hi ha aigua. No sis anys, com ha dit el Sr. Franco.

No hi ha aigua senzillament perquè fa 31 mesos va deixar de funcionar la bomba impulsora. El més fàcil en aquells moments era arreglar la bomba o substituir-la. Si d´això n´hi ha algun dubte, podeu preguntar-ho a l´antic regidor Bartomeu Carrillo. La zona on està ubicat el cementiri està farcida d´aigua, sols cal buscar el punt concret, fer el pou i tot enllestit; o, si més no, aprofitar el torrent com s´havia fet. Des del nostre punt de vista, portar aigua al cementiri no té res a veure amb les obres de la futura variant.

Malauradament, el poble en surt perjudicat ja que els serveis mínims -com lavabos, els recs d´aspersió, etc- no funcionen i tot es deteriora cada dia més.

Esperem que entre tots puguem solucionar aquest problema que tenim ja fa 31 mesos al cementiri nou d´Anglès. Solucionant-lo guanyaríem amb salubritat i seguretat.

La mossa de Cornellà

IRIS SALA LLEAL Vilablareix

Escoltava ahir amb esgarrifança un polític parlar d´execució sense judici, en relació al cas de la mossa d´esquadra i l´atac a la comissaria de Cornellà.

Fa una estona, a la ràdio, discutien (sempre discuteixen), de si va ser un atac terrorista o no.

Que si gihadistes, que si no; que si depressió; que si utilització de l´atac pel suïcidi, etc.

Els fets semblen clars. Un home entra amb una arma a la comissaria i intenta agredir amb arma blanca a qui troba a dins. Fins aquí tots d´acord. Resposta de l´agent, un tret que atura l´agressor. Fins aquí d´acord. I?

De vegades oblidem que darrere dels càrrecs, dels uniformes, de les feines, hi ha persones. Com tu i com jo. Persones amb pors, il·lusions, pensaments, reaccions, cadascú amb la seva forma de ser.

Massa vegades no recordem que el nostre cos i la nostra ment estan preparats per reaccionar davant una situació de perill extrem. En aquests segons en què algú o alguna cosa ens ataca, reaccionem, no racionalitzem, bàsicament perquè no hi ha espai de temps per fer-ho.

Fins aquí, l´acció o reacció de la mossa sembla, biològicament, correcta.

I més enllà de tot això, jo em pregunto: per quina raó és diferent el judici a aquesta agent, si l´atacant era terrorista o no? Quina diferència hi ha, em pregunto, en el fet que siguis agredit per una persona amb unes idees, o amb altres, o sense? És que la nostra reacció davant un atac ha de ser diferent?

O sigui, si l´atacant era gihadista, la mossa va actuar bé. Però si no, va actuar malament. Perdó? On m´he perdut? Potser li havia de preguntar abans de defensar la seva vida?

I si deixem de jutjar tant i ens posem a la pell dels altres per un instant?

Despeses personals d´en Llarena

Xavier Serra Besalú GIRONA

Em diu una amiga que hauré de pagar les despeses dels advocats de la defensa de Llarena a Bèlgica. No sé cap a on va un país on el PP i els tarongets -que dominen l´alt funcionariat de la justícia i altres poders- van decidint que paguem entre tots les factures dels seus.

Penso que, si cal, es pot organitzar una col·lecta entre els que vulguin col·laborar, com els catalans estem fent sempre que s´entén que es persegueix injustament a algú.

En aquests assumptes de Castor, Bankia, Llarena i altres comença a passar com amb les autopistes, els AVEs i els aeroports: uns els tenen, els posseeixen, i altres els paguem. Per la força, com en les autocràcies.

Fins quan? Aquí ningú ens pregunta i, si opinem, ens atonyinen. Catalunya necessita justícia.