La celebració, paraula correcta, del primer aniversari dels atemptats de Barcelona va transcórrer amb més pau de l´esperada. Malgrat això, es va enfangar en la confusió conceptual. Aclarida la pertinència de parlar de commemoració o record compartit, procedeix combatre la impossible separació de política i terrorisme, que a sobre es va presentar com un virtuós assoliment col·lectiu.

L´horror també exigeix ??una definició. El descuit terminològic és la primera derrota davant els assassins. Les innombrables descripcions del terrorisme rimen amb la persecució d´objectius polítics, mitjançant la violència indiscriminada contra la població. En el seu conjunt, un cop més. El poema de John Donne llegit en vuit idiomes durant la commemoració estableix un explícit «la mort de qualsevol persona m´afecta, perquè em trobo unit a tota la humanitat».

Els afectats són víctimes en primeríssim grau, però no les úniques. L´atemptat es va dirigir contra la societat sencera, unida en la commemoració. Es dona la casualitat que aquesta ciutadania ha nomenat governants, que són els únics que els representen. No només els centenars de congregats a Barcelona, ??sinó els milions que van seguir l´acte a distància. Bona part d´aquests alts càrrecs són reprovables o deficients, la qual cosa no els resta gens de legitimitat. Es van manifestar en segona fila, una opció vàlida però menys exacta que haver-los reservat la capçalera. Una altra cosa és que bona part d´ells preferís la penombra, per estalviar-se els retrets.

Què passaria si una societat d´afectats es negués a celebrar l´aniversari, o exigís l´exclusió de determinats governants. Les víctimes directes poden pronunciar-s´hi amb l´energia del seu vot, que es plasmarà en la saviesa de les multituds. Atès que el terror vol destruir el sistema de convivència, l´exercici ple de la política és el millor antídot del terrorisme, potser l´únic.

I no es pot oblidar el pragmatisme, annex a qualsevol acte sotmès a l´escrutini mediàtic. Els afectats necessiten l´atenció, perquè l´Estat indolent activi els mecanismes de compensació. Agradi o no, la presència d´un rei dispara la cobertura. Les víctimes immediates han d´agrair qualsevol motiu que retorni els atemptats a la portada, perquè és el mecanisme més eficaç per canalitzar les seves reivindicacions. Una sanitat en condicions no afecta només els malalts actuals, sinó els potencials que som tots. Un egoisme equilibrat és la millor palanca d´una societat no fonamentalista.