La música i el viatjar tornen boja a la gent, segons es dedueix d'un estudi dut a terme per mi mateix, i amb els meus propis mitjans, al llarg dels últims mesos. Tal és el que respon la majoria dels entrevistats a la premsa. I això amb independència que siguin futbolistes, polítics, cuiners o actors de televisió.
- Quins són els seus gustos?
- La música i viatjar.
A mi, quan em pregunten per la paraula més bella del nostre idioma dic que antiflogístic. No és la més bella, però queda bé perquè sembla una cosa relacionada amb l'ànima, i no amb els prospectes farmacèutics. Vull dir que es tracta d'una resposta socorreguda, com la de la música i viatjar. I quan em pregunten pel meu autor de capçalera dic que Kafka, perquè és el que l'entrevistat espera que digui. Vol dir que cada interrogació arrossega una contestació de la mateixa manera que cada substantiu arrossega un adjectiu. I cada gest, per cert, un contragest: els 116 emigrants retornats en calent al Marroc van compensar els 600 acollits de l' Aquarius.
Música i viatjar, dèiem. Dos assumptes que no comprometen a res. Si vostè respon, no sé, que el que més li agrada del món són els escarabats i el preromànic, li trencarà el discurs a l'entrevistador. Col·locarà un obstacle en el seu camí. Possiblement, si és sincer, li digui que aquí hem vingut a cobrir l'expedient i no a fer-nos els interessants.
- Per què no respon vostè que la música i viatjar, com tothom?
Hi ha entrevistadors que no paren fins escoltar el que esperen escoltar. Jo no soc hipocondríac, però he adquirit misteriosament aquesta fama, de manera que per no decebre ningú he de mostrar-me molt preocupat pel cos.
- Ara -acostumo a dir- estic provant unes pastilles noves per a la psoriasi.
- Però vostè no té psoriasi.
- Per si de cas.
Música i viatjar, en fi: ves per on, una lliçó de diplomàcia.
