Un dels missatges que a Pedro Sánchez li va interessar transmetre als seus just arribar a Moncloa és que farien falta moltes dosis de paciència amb la qüestió catalana. Ho va transmetre als seus i li va interessar que els seus ho transmetessin. El recentment investit president del Govern espanyol volia que tots agents sabessin que no cauria en provocacions gestuals o verbals. No volia fer el mateix error del PP de Mariano Rajoy (seguit pel seu successor) i de Cs, que pensen que cal respondre amb un cop de martell a cada moviment de l'independentisme per simbòlic que aquest sigui. Pedro Sánchez creu que el diàleg iniciat amb Quim Torra pot portar a alguna cosa més del que van significar els no diàlegs de Rajoy amb Mas i Puigdemont. És evident que la seva estratègia implica esperar que baixi el malanomenat suflé, que les tensions es relaxin i que la vida política i social catalana torni al debat de dretes i esquerres i no tant al d'independentisme i unionisme. És una opció que només el temps dirà si és encertada o no. La realitat dels darrers dies no sembla apuntar a un encert del líder socialista i la seva paciència mostra els primers símptomes de certa debilitat. Però Pedro Sánchez té raó en una cosa: fins ara ni Quim Torra ni Roger Torrent han travessat la línia de la legalitat.
