02 de setembre de 2018
02.09.2018
Diari de Girona

Cartes

02.09.2018 | 06:00
Cartes

Tornem amb Franco
Maria Salip Calvo Girona
Executar per decret llei,que les restes de Franco (quatre ossos) siguin exhumades, crec que es una ximpleria i/o rabieta sense precedents. Ni que aixó fos prioritari per al nostre benestar. Per desgràcia, aquest país va patir una guerra fratricida, on a ambdós bàndols es van perpetrar barbaritats, però d´això ja en fa 82 anys.
Sembla ser que els nets dels que perderen la guerra conserven per heretat un odi dins el seu cor que se´ls fa impossible poder oblidar i perdonar, tal com ha fet l´Església, que va patir una barbàrie en els seus membres i edificis: esglésies cremades i profanades, capellans, monges, religiosos i seglars, pel sol fet d´anar a missa van ser torturats, violentats i afusellats. Però s´ha de passar pàgina i procurar que no es repeteixi mai més. La llei de memòria històrica crec que no contribuiex a la reconciliació, tot al contrari. Però el Sr. Sánchez, un president que el poble no ha votat, té l´arrogància i l´atreviment, propi dels ignorants, de voler executar per decret llei quelcom que no interessa la majoria del ciutadans. Es vol venjar damunt quatre ossos. Si això servís per esborrar l´odi en aquests cors que no saben o no poden perdonar i oblidar, potser s´esdevindria quelcom positiu. Ah, i quan es parla dels crims de Franco, només voldria fer una reflexió: si els altres haguessin guanyat la guerra, tota la colla de milicians, comunistes, anarquistes (uns angelets), quants crims haurien perpetrat? Després d´una ­guerra fratricida, restablir l´ordre, suposo que deu ser molt difícil. Si es vol esborrar tot rastre de Franco, per què no destrueixen tots els pantans, habitatges de protecció oficial, hospitals de la SS, la paga doble i un llarg i extensíssim etcètera, obra del dictador Franco?


Natividad Yarza Planas, la primera dona alcaldessa de Catalunya
Mateu Frigoler Teixidor Canet d´Adri
Per què Esquerra Republicana de Catalunya té tan oblidada la Natividad Yarza Planas. Republicana i anticlerical de soca-rel va ser elegida ara fa 83 anys al poble de Bellprat a l´Anoia la primera mestra catalana i de l´Estat. Nascuda a Valladolid el 24/12/1872, filla d´un humil sabater de l´exèrcit, va ser traslladat a Barcelona, on va arribar amb tota la família. La Natividad va estudiar Magisteri exercint com a mestra en pobles com Gandesa, Cabrera de Mar, Igualada, i finalment el 1930 mestra  amb propietat en el poble on seria alcaldessa, Bellprat. La seva passió per el republicanisme la va portar a èsser una de las promotores de la Associació Femenina Republicana Victoria Kent. Dona inquieta i no conforme amb el seu partit Republicà Radical Socialista, el va deixar per encapçalar la candidaura d´Esquerra Republicana de Catalunya.
A l´esclat de la Guerra Civil, amb 63 anys es va oferir voluntària per anar a lluitar al Front d´Aragó, la seva feina era el proveïment d´aliments a les mateixes trinxeres. Fins que no va arribar l´ordre de retirada de les anomenades «milicianes de la granota» ella amb tot el sentiment no va deixar d´ajudar aquells joves lluitadors de la llibertat i la democràcia.
La retirada cap a la França d´aquells falsos republicans que tenien les fronteres tancades i que van deixar morir de fred i de gana milers de refugiats va ser per la Nativitat un fort desengany a les falses promeses de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, en un país que  presumia tant de republicà.
Mai va voler tornar al seu estimat país mentre estigués governat pel dictador Franco. Va morir a l´exili com tants altres milers de republicans. A la Tolosa del Llengadoc va deixar els seus últims suspirs de llibertat i republicanisme el 16/02/1960.


La «popularitat» adolescent
Xavier Marquès Palahí Girona
De fet, les ganes de ser popular entre els joves ha estat sempre present. Qui no recorda fa alguns anys que, quan anàvem a l´escola, qui no vestia certes marques de roba semblava que s´autoexcloïa de tothom? Qui no volia ser doncs, fins i tot aparentant de manera incisiva, un dels nois o noies més in?
Ara fa un temps han arribat les noves tecnologies i aquesta «popularitat» s´ha multiplicat per mil entre el jovent. L´aparició dels telèfons intel·ligents i la seva utilització de manera massiva pels teenagers –o inclús abans–, ha donat més èmfasi a la dèria de ser popular (de fet, cal ser molt popular). Sembla ser que aquest fet es valora sobretot amb aplicacions com Instagram, que incrementa exponencialment l´ego de qualsevol adolescent com més seguidors tingui. I direu, això és perillós?
Doncs francament, una cosa és relacionar-se –a més a més– de manera virtual amb gent que ja coneixen i formen part del seu propi cercle familiar o d´amistat, o utilitzar certs mètodes –inclús aplicacions fetes per aquest objectiu– per tal d´arribar a tenir milers i milers de seguidors, la majoria dels quals no han vist mai i no tindran mai cap mena de relació de coneixença o d´amistat real. El pitjor és que tot s´hi val per aconseguir ser una mena de pseudo celebrity en aquest món paral·lel en el que es mou la joventut d´avui en dia. A més, de manera natural, es creen a les escoles o instituts grups formats per nois i noies que es relacionen entre ells no per les seves afinitats i gustos, sinó per la popularitat social obtinguda.
Per sort no tots són així, sempre hi ha aquells o aquelles que mantenen realment unes connexions d´amistat saludables i veritables. Mentre parlava obertament amb una teenager d´aquest tema em va dir: «Sort que no soc popu». No tot està perdut

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook