El separatisme no accepta que se li discuteixi el control i l'ús dels espais i béns públics que ha colonitzat amb el poder que li donen les institucions que controla i la presència pública de les seves organitzacions. Així, un ajuntament com el de Vic fa proclames quotidianes per la independència, emplena de creus la plaça Major i posa el crit al cel perquè algú les atropella amb el cotxe. Crucificat i escarnit l'intrèpid ciutadà. En canvi, qui li colpejà a coces el cotxe és ignorat per la policia i el món. Envair l'espai públic amb la seva propaganda és llibertat d'expressió. Rebutjar aquesta invasió, una actitud intolerable que tant el president com el conseller d'Interior advertiren que els Mossos perseguirien per «defensar la llibertat d'expressió».

El fet greu es produeix quan la Conselleria d'Interior dona publicitat i relleu a la identificació, per part dels Mossos, de 15 individus que podrien ser multats amb 30.000 euros. El fet rellevant és l'ús que fa el govern de la Generalitat de la policia i com presenta la seva actuació: seria el pinxo que protegeix l'acció irregular dels escamots separatistes i persegueix els opositors. Amb l'afegit propagandístic de destacar que hi havia un guàrdia civil entre els quinze.

Necessiten mantenir en tensió la seva parròquia. Saben com impulsar-la, però no com evolucionarà. Han trobat una resposta inesperada al carrer i observen com posen en risc els Mossos instrumentalitzant-los. Torra exposarà aquesta setmana «el pollastre de collons» que, segons Puigdemont, s'ha de muntar durant aquesta tardor. L'altra meitat dels catalans no el deixaran sense resposta. Colau, tota instint, ja ha fet saber que a la mani de l'Onze de Setembre no hi pensa anar. I el Govern d'Espanya no tolera cap tonteria amb les institucions. La dreta espanyola -PP i Cs- està encantada amb aquesta situació perquè preveu rèdits electorals a la resta d'Espanya. Per al secessionisme, el drama és que si no tensen la base electoral es desinflen. Han de tensar per guanyar les municipals. Si no, reculada decisiva. Ja veurem quant temps aguanta ERC arrossegada a la política de la confrontació sense fi, sobretot quan això no els porti enlloc més que al desastre.