Les grans experiències de la meva generació eren impagables i sortien molt barates. Ara els nens creuen que no poden sortir de la infància sense haver viscut les experiències que ofereixen els parcs d'atraccions. Experiències que es poden comprar, el seu preu es coneix per endavant i estan sotmeses a ofertes, com els pàl·lids pits de pollastre del supermercat.

Les experiències de compra són promeses publicitàries i protocols de venda dels grans venedors de la globalització, que són molt pocs i col·laboren des de les xarxes socials, les plataformes de venda i els nuclis de distribució. L'experiència de compra està construïda en defensa pròpia per seguir venent a preu únic i arbitrari en tot el planeta (així fan els grans de la informàtica), cuirassats contra les denúncies milionàries de consumidors afectats o d'advocats astuts. Per tenir un ordinador portàtil de preu invariable i característiques conegudes vaig haver de demanar cita i suportar una experiència de compra d'una hora. El mercat és l'experiència.

En un restaurant al qual només havia anat a dinar i xerrar em van advertir que anava a viure una «experiència culinària de 90 minuts». L'experiència culinària consistia en atendre els recitats de la cambrera, que interrompia una conversa amb el meu acompanyant que encara segueix sent una de les grans experiències de la meva vida, molt superior al menjar. La conversa, impagable, va ser gratuïta; el menjar -sense estar malament- va ser una experiència de compra.

Per mi no es molestin, si us plau: no segueixin millorant les meves experiències de compra.