El gran esdeveniment del curs polític català que ara comença serà el judici contra els líders del procés que van preferir el martiri a l'exili. Van aplicar al màxim l'esperit de sacrifici que reclama Quim Torra, president per designació del més destacat dels exiliats. No hi haurà «normalització» possible amb aquests dirigents a la presó, sigui provisional o definitiva. Mentre aquesta situació es mantingui, cap Govern sobiranista, sigui quin sigui el partit que el lidera, no podrà afluixar en els seus plantejaments ni ballar cap vals de la concòrdia amb el Govern espanyol. Mentre els presos ho siguin i els exiliats corrin el perill de ser-ne, les elucubracions de Pedro Sánchez sobre els diferents tipus de referèndum són volades de coloms. Tot el que es digui, es proclami, es dialogui o fins i tot es negociï abans de la sentència serà provisional, mancat de fermesa, plenament revisable. Això ho saben a Palau i a La Moncloa. I a la Zarzuela i a la seu del Tribunal Suprem.
Sánchez voldria una pacificació del front català, ja que li suposa un flanc vulnerable als atacs de la dreta espanyolista, cada cop més radical i furiosa. Però justament per això no li convé aparèixer com el governant que interfereix en el procés judicial per aigualir-lo, que és el que li reclamen des del Govern català. El PSOE està en campanya electoral perquè no sap en quin moment la seva feblesa parlamentària l'obligarà a convocar eleccions. I com pertoca en aquestes circumstàncies, dedica tants esforços a guanyar vots amb gestos populars o populistes, com a no perdre'n amb decisions que incomodin una part dels potencials votants. Atorgar favors als encausats del procés li faria perdre vots a carretades sense guanyar-ne per cap altra banda. Si aquest és el preu que reclamen PDeCAT i ERC per aprovar els pressupostos, potser s'estimarà més dissoldre les Corts i anar a les urnes amb la tomba de Franco com a bandera.
El judici del procés pot ser llarg i complicat, i la sentència podria trigar mesos. Fins llavors tot serà molt provisional, i això que entremig hi ha les eleccions municipals i europees. Amb la sentència a la mà, es replantejarà tot plegat. Si les penes són extremes, la reacció independentista serà proporcional, i si són lleus o absolutòries, donaran ànims al moviment. El primer supòsit té força més potencial desestabilitzador que el segon, i això ho saben a Palau, a La Moncloa i la Zarzuela. I al Suprem.
