Amb orgull i satisfacció, que diria aquell, he rebut la notícia que el Girona s'enfrontarà al Barça a Miami en el partit de lliga que s'haurà de disputar a finals de gener. Satisfacció perquè és un fet històric que d'aquí uns anys encara es recordarà i formarà part de la Lliga de Primera Divisió, la que diuen que és la millor lliga del món. Però a la vegada em produeix un sentiment contradictori perquè no crec que aquest partit respongui simplement a una motivació esportiva sinó que és per un tema purament econòmic. Promoció també, però bàsicament es fa per diners. I el que em preocupa és que el club es vulgui portar simplement des de la vessant econòmica. Ara que hi ha un gran pòsit de sentiment cap a l'equip -així es reflecteix amb lletres ben grans a la samarreta- no podem perdre de vista qui som i d'on venim. El club ha posat sobre la taula unes compensacions per als socis que realment són molt atractives i s'agreix l'esforç que suposen. Anem a Miami, d'acord. Portem el nom de Girona i del Girona per tot el món, també totalment d'acord. Però no perdem de vista qui som. Som el club que fa uns anys arrossegava uns terribles problemes econòmics, a punt de desaparèixer, i que ara està a Primera. I darrere hi ha la gent que és de Girona i del Girona! Que no s'oblidi mai.