Hospital de Palamós, orgull del Baix Empordà

JOAN JANOHER I SADURNI forallac

Almenys jo com a empordanès ho puc pregonar ben alt, després de les atencions rebudes durant la meva hospitalització de quatre dies per estudiar amb èxit un greu problema fortuït quant al meu estat crític, per un xoc imprevist. Cosa que va obligar el CAP de la Bisbal que fos traslladat amb urgència a Palamós.

Em pertany manifestar-me per les atencions rebudes en tot moment, i vull destacar la gran professionalitat de tots els especialistes, que van demostrar en tot moment la seva vàlua d´atenció a la meva persona com a pacient. Tanmateix, tot l´equip i concretament el Dr. Rubèn López Martínez són mereixedors d´un reconeixement que faig públic, com a prova d´una capacitat humana excel·lent.

És per això que l´enunciat reflecteix el meu sentiment com l´admiració escaient, al centre hospitalari que tenim a la comarca. No sempre es pot valorar a la lleugera, un centre de responsabilitat i d´assistència sanitària. Però sí que vull elogiar la seva conducta, amb la qual milers d´usuaris ens sentim orgullosos del servei que ofereixen a tots els que per raons clíniques i diverses hem estat i estem a les seves mans. Donant-nos l´ajut i les atencions que requereixen els pacients. Moltes gràcies, i rebeu la nostra satisfacció de pertànyer a l´hospital de Palamós.

Despeses de diner públic, cal més control?

francesc buixeda cabré santa pau

Des del moment en què l´Estat, després de molta polèmica, decidí defensar davant del jutjat belga la demanda contra el jutge Llarena, interposada per l´expresident Puigdemont i els exconsellers fugitius, s´ha obert una altra interpel·lació, la del cost d´aquesta defensa (uns 550.000??), replica ben dirigida per l´independentisme.

És a dir, ara ens ha de preocupar, i molt, aquesta despesa de diner públic, i no ens hauria de preocupar i molt més?, d´on surten els recursos necessaris per portar la defensa dels fugitius a Waterloo, a Escòcia i a Suïssa, perquè no sembla que tinguin problemes econòmics, contracten els millors especialistes en la matèria, i no s´ha filtrat ni el seu cost ni la procedència, o sia transparència zero, quina casualitat!

També ens hauria de preocupar, i molt més, d´on provenen els recursos necessaris per sostenir l´estància a l´estranger dels fugitius, perquè se´ls veu ben cuidats, i a més no escatimen res ni en allotjaments, vigilància, escortes, servei domèstic, rodes de premsa, viatges, etc., sense entrar en la despesa de viatges del president Torra, sèquit i d´altres autoritats a Waterloo, per rebre instruccions del nomenat Consell de la República?, per no dir de l´expresident Puigdemont.

Per tant demanem a l´Estat i a la Generalitat, com a garants de la legalitat, que tinguin cura de com i de quina manera s´apliquen aquestes despeses, i si ho són amb càrrec a diner públic, fent honor a la transparència i legalitat, obligació de totes les administracions públiques, si han estat degudament fiscalitzades pels òrgans competents de la Secretaria i la Intervenció general de cadascuna.

Moltíssimes gràcies a Maria Salip i Jesús Domingo

quim torra roura girona

De la carta enviada al nostre Diari inserida en l´edició del 2 del mes vigent, signada per Maria Salip, la tinc ben retallada, és tota una «joia» per a mi, guardada a la meva humil hemeroteca. A l´edició del dia 6 la Sra. Salip rep felicitació per part del Sr. Domingo, acabant el seu escrit amb «Maria, m´has tret un pes de sobre i penso que també a molts altres ciutadans». Sí senyors, jo mateix m´hi compto! Els diré que tenia ganes d´enviar aquesta mateixa última carta, atípica dins la secciò de Cartes. La meva felicitació avui doncs, es doble, per el cavaller i per la dama i sàpiguen, amables lectors, no conec personalment cap d´ells. No vaig escriure rés per la por del «qué diran els meus propis fills» si la llegissin€ ja que fa 43 anys están adoctrinats en l´odi tant sols anomenar Espanya, xiular l´Himne Nacional o no voler saber del positivisme de l´època de Franco, figura irrepetible dins la Historia, del qual faig menció d´una frase seva «haz como yo no te metas en política», ell va posar ordre i va fer una Espanya gran i lliure i amb un sol govern, no com ara amb disset¡. Gràcies als dos, Enhorabona ja sóm tres mínimament de «valents» en aquesta trista i groga Girona.

Llaços grocs

josefina freixes puig Girona

En primer lloc vull dir que soc catalana de cap i peus, vull felicitar tots aquests que estan traient els llaços grocs perquè considero que el poble és de tots.

Si es consideren inde­pendents doncs que posin els llaços a casa seva que no els direm res.

Jo respecto totes les opinions però també m´agradaria que em respectessin la meva.