Com aquests lladregots de formació clàssica que aprofiten l'obertura dels costums per desvalisar els joves que es banyen, fan l'amor a la platja a la llum de la lluna i descuiden els seus objectes personals (perquè no pots marxar si et quedes, a vigilar, com una verge prudent), jo també soc molt treballador. Abans d'escriure l'article, ja he buidat el rentaplats i l'he tornat a carregar (els treballs de Sísif). Esperar la vida eterna per la meva diligència em semblaria excessiu: em conformo amb deu anys més de vigor sexual.

La veritat és que tots hem estat molt treballadors per culpa dels rumors, anunci, tímida cogitació o indici d'eleccions anticipades, tan anticipades que l'agost no només s'ha considerat mes de campanya sinó que ho ha estat. El president Pedro Sánchez va aterrar al FIB. Albert Rivera (Cs) i Pablo Casado (PP) s'han dedicat a arrencar llaços grocs com estams de la rosa del safrà. Mentrestant, els narcos gallecs, també molt treballadors, es passaven de l'Atlàntic al Mediterrani per traficar amb haixix i diversificar l'oferta en una correcta estratègia empresarial: la Costa del Cost.

Fins els meus admirats Antoni Puigverd i Sergi Pàmies no han perdonat l'agost i han omplert les seves columnes a La Vanguardia de laments per la fractura de Catalunya que és, justament, el contrari de l'estratègia del Govern interí amb cara de quedar-se (amb el centre, si n'hi ha): refredar, refredar, refredar. La llei, si no hi ha més remei. I que Quim Torra s'enfonsi sol amb les seves garritas agraviades de mister Burns, el dels Simpsons.

Les coses han arribat a tal grau de cadència que El Mundo ens informa de divorcis i ajuntaments al Palau de la Generalitat Valenciana. No van estar tan inquisitius i esbrinadors quan Zaplana, el sultà de Cartagena, oferia material a aldarull sobre suposades maletes abandonades al replà de l'escala i el seu propietari desnonat del nínxol, vull dir del llit, conjugal, és a dir.