Els dies d'estiu són llargs; es fa fosc tard i el canvi d'hora impedeix que es compleixi la dita segons la qual per la Mare de Déu d'Agost a les set ja és fosc. Les set com canta Raimon són les nou del vespre i un dia de clar fins tard dona molt de si.
És veritat que el sol atueix, alimenta la indolència i convida a exercitar-se en unes migdiades mandroses. I aquesta tendència s'ha accentuat els dies de calor asfixiant que hem viscut enguany. L'excés de sol i de calor no convidava a fer res.
Però tan aviat la xafogor impossible, barrejada amb humitat, va afluixar les hores del capvespre van començar a convidar a moure's una mica. Són les hores que es poden aprofitar per revisitar paisatges amables, monuments atractius, ciutats renovades, pobles amb personalitat. Sempre tractant de defugir els punts de màxima concentració de gent i buscant la delícia de les carreteres més secundàries tan poc freqüentades fins i tot en el moment més àlgid de l'estiu.
Proveu sinó la carretera de Casavells a Ullastret per Matajudaica; o la que va de Torrent a Sant Julià i Sant Feliu de Boada, o el recorregut de Vulpellac a Canapost, d'aquí a Ullastret per, a Serra de Daró, enfilar la recta de Parlavà. Passa el mateix amb les carreteres que arrenquen de Calonge i porten bé a Romanyà, bé a la Bisbal.
Una tarda des de la Fosca ens vam decidir per anar a fer un volt a Calonge. Normalment tenim tendència a anar a Palamós, a Sant Feliu de Guíxols, al Far de Sant Sebastià resseguint la petjada de Josep Pla o a Sant Antoni de Calonge i veure la gernació que es concentra al Passeig, on s'hi programen tota mena d'actuacions i festivals. Calonge i Sant Antoni són un mateix municipi i tenen un mateix ajuntament. A Sant Antoni s'hi concentren hotels, càmpings, restaurants, edificis d'apartaments i una bona colla de cases de poble, i una bona dotació de serveis municipals: Oficina de Turisme, Policia Municipal, Dispensari, Biblioteca, etc. El Passeig ben ordenat i ben enjardinat té un aire molt urbà i la gent hi passeja amb aires estiuencs de ciutat.
Calonge és una altra cosa. És el nucli interior del municipi que s'enfila per les muntanyes del voltant, on els conreus de la vinya que produeix el vi de Calonge conviuen amb els boscos d'alzines i suros. El poble respira calma; per a alguns massa calma. Diuen que ara hi ha menys comerç i que han retrocedit el nombre d'oficines bancàries que hi havia. Nosaltres, però, que sabem que és el dia dels Di-versiones a Sant Antoni estem encantats de ser a Calonge. Aparquem bé, passegem per la plaça de l'Ajuntament, ens arribem a una bona carnisseria ben coneguda de fa temps, i tornem a la plaça per fer una visita al castell de Calonge.
El castell per la banda de la plaça té incorporada una entrada molt urbana i un passatge al costat que comunica amb els exteriors del castell. De fora té una gran potència, dimensions considerables i té bon aspecte. Sembla restaurat amb cura i amb eficàcia i es mostra amb tota la seva contundència militar i feudal. Per l'entrada des de la plaça s'arriba al pati que fa de distribuidor. L'edifici ha experimentat una notable rehabilitació i les sales que n'han resultat són de gran eficàcia per acollir exposicions i activitats culturals. Una persona que està a la recepció ens informa molt amablement que es tracta encara d'una rehabilitació en curs i que no està acabada del tot. Al terrat de la gran sala que acull exposicions d'art contemporani s'hi preveu un espai obert i polivalent que pot utilitzar-se per esdevniments diversos.
Acabem fent un recorregut complet per totes les sales del castell moguts en part per la recerca de l'exposició dedicada a Ricard Viladesau, el príncep de la Tenora. Hi arribem i en unes sales on es combinen els vídeos, les fotografies, els textos i les produccions discogràfiques i partitures desfila davant nostre la vida d'aquest músic i compositor destacat. Que Viladesau fos en el seu moment el compositor de Girona m'enamora ens hi enganxa especialment, hi trobem un nexe d'unió, un fil sentimental que ens hi uneix. L'exposició, el catàleg i la programació de les Ballades d'estiu que l'Ajuntament de Calonge ha programat per als mesos de juliol i agost a la plaça Major i a l'espigó Costa Brava de Sant Antoni són part de la programació de l'Any Viladesau.
Només amb això ja hauríem fet el fet. Però al castell aquest estiu s'hi han presentat quatre exposicions d'art: les escultures de Josep Canals, les escultures i les ceràmiques de Núria Efe, la pintura de Manel Bea i les pintures i els gravats d' August Puig. Exposicions i catàlegs formen un compendi feliç d'una programació que, pel que sembla, ha tingut molt bona acollida de públic.
Les possibilitats de descoberta del Patrimoni i els usos polivalents que pot acollir són uns dels camins de l'oferta turístrica que permet diversificar i complementar els atractius bàsics més associats al mar. A pocs quilòmetres terra endins ens espera sempre un devessall de sorpreses favorables.
A la carnisseria ens diuen que si tornem a Palamós és millor que agafem la carretera del cementiri. No ho fem i per l'autovia no hi ha problema, tothom és a la platja de Sant Antoni. Però ja sabem que darrere de les grans vies de comunicació hi ha carreteres secundàries riques de traçat i de paisatge.
