Mai no he estat partidari de barrejar la salut amb la cuina. Els conceptes dels dietistes solen ser tan eteris com contradictoris, i solen oblidar l'aspecte fonamental de la cuina, que és no solament alimentar-nos, sinó produir plaer. Per això sempre he combatut, amb bones raons, el mite biomèdic anomenat «dieta mediterrània». El mateix passa amb el vi. Em sembla absurd lligar el seu consum, que és una cosa lúdica, als suposats efectes sobre la salut. A més està demostrat que molts dels estudis que canten les grans bondats de productes, de l'oli d'oliva als vins, estan mediatitzats (només cal veure qui els encarrega). Pagant Sant Pere canta! I sovint se sol cantar molt...

Hi ha molt debat entorn dels beneficis per a la salut del vi, la cervesa, i, per no ser menys, el te (precisament el te verd). Recordin que al Regne Unit «És bo per tu» va ser el lema de Guinness de 1928 a 1960. Per tant, hi ha alguna veritat per a aquestes afirmacions, o són aquests suposats «beneficis per a la salut» simplement una excusa per beure més?

Els profetes de la salut i el vi addueixen estudis de Harvard i la Universitat d'Alberta que mostren que els vins negres ajuden a resistir l'envelliment i l'ajuden a recuperar-se de l'exercici més ràpid. El que no diuen és la quantitat, si ens hem d'emborratxar cada dia, i hem de dormir en una bota de vi, etc.

L'estudi d'Alberta de 2012 va trobar que un compost natural present en vi negre, algunes fruites i fruits secs pot millorar el rendiment de l'exercici. Ara bé, de les fruites no se'n fa publicitat!. L'estudi de laboratori va descobrir que el resveratrol, l'antioxidant que es troba en els vins negres, millora el rendiment físic, la funció cardíaca i la força muscular... això, sí, no oblidem, en els models de laboratori.

De fet, les propietats antienvelliment del vi han estat discutides durant més de mil anys, amb la salut i la llarga vida dels monjos grecs destinats al consum d'una dieta vegetal, oli d'oliva i vi.

Es diu que el resveratrol pot tenir un impacte positiu en la salut general, i els de Harvard ho abonen... Diuen que el resveratrol millora la salut dels ratolins amb una dieta alta en greixos... però la veritat, un servidor no se sent un ratolí i procura no abusar dels greixos...

El resveratrol és present en les pells de raïm, els nabius i alguns fruits secs. És un antioxidant produït per les plantes per combatre els perills ambientals. Ajuda, diuen, a protegir l'ADN de les cèl·lules. Neutralitza els radicals lliures, impedint-los que causin danys cel·lulars. Al mateix temps, s'uneix als receptors d'insulina de les cèl·lules grasses, cosa que tèoricament el vi negre ajuda a perdre pes... als ratolins.

Sabeu què us dic? Deixem els ratolins tranquils i borratxos, i nosaltres bevem perquè volem i perquè ens agrada i ens dona pler. I els moros que es fotin!