Ahir va començar la 36a edició de la Setmana del Llibre en Català, un petit miracle que dura deu dies i que s'instal·la a la plaça de la Catedral de Barcelona, el cor de la ciutat. El 2013 la Via Catalana hi va passar ben bé pel mig i els editors i llibreters que hi eren es van afegir a la cadena que unia el país de punta a punta. L'any passat, a peu de taulell, vam veure passar i vam aplaudir els alcaldes de tot Catalunya que hi arribaven amb les seves vares, cap al Palau de la Generalitat. Eren més de 700, tots ells imputats per la fiscalia per comprometre's amb el referèndum de l'1 d'octubre. És un d'aquells espais on veus passar la història conjugada en present.

A la Setmana hi haurà una bona representació de les editorials d'arreu dels Països Catalans, incloses les gironines, a més de les nombrosíssimes revistes que s'editen i també d'algunes associacions culturals com la del llibre del Pirineu i editorials del País Valencià i de les Illes i, des de l'any passat, una caseta de l'institut Ramon Llull amb la literatura catalana que s'edita en altres llengües, de manera que els nombrosos turistes que s'interessen per la nostra cultura -no tots són de sol i de platja i de sangria- poden adquirir una obra de Pla, de Rodoreda o de Sales en la seva llengua, tot i que també n'hi ha que prefereixen comprar llibres en edició original. A més Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria. L'enhorabona!

Tot el que som capaços de fer en format llibre hi serà. Al capdavall editar és, en la majoria de casos, una forma més de servei al país, com també ho és el cartell de l'edició d'enguany, obra de Frederic Amat, una cal·ligrafia en forma de llaç groc que s'escamparà per tot arreu. La Setmana envaeix l'espai públic, entès aquest, és clar, no com un quiròfan esterilitzat, sinó com una deliciosa àgora efervescent.