La conferència de Quim Torra va satisfer tothom, menys la CUP. Els seus, per descomptat. PP i Cs, perquè els permet seguir reclamant l´aplicació del 155. I el PSC i els Comuns, perquè la retòrica no va acompanyada de fets. Els de la CUP, no. Els cupaires no s´ho empassen. Saben que Quim Torra no anirà més enllà de l´eloqüència de recordar el mandat de l´1 d´octubre i la República proclamada, i no és el que ells pretenen. Des que va començar la legislatura, primer Roger Torrent i després Quim Torra han mantingut els discursos hiperbòlics de fa un any, però cap dels dos ha ultrapassat ni un mil·límetre la línia vermella de la il·legalitat. I dubto que ho facin.
Quim Torra, l´oprimit que cobra 146.926 euros anuals (el salari mitjà dels catalans és de 24.454 euros), va dedicar l´hora del seu discurs a parlar d´allò que no té competències com a president de la Generalitat: l´autodeterminació, l´alliberament dels presos, la convocatòria d´un referèndum I no va destinar ni un minut a parlar de les competències que té la Generalitat, que són moltes. Un discurs més d´activista que de governant o polític. De fet, Torra prové de l´activisme. I no ho dic en to pejoratiu, sinó com una constatació. Per això, va optar per fer la conferència en un teatre en lloc del Parlament, que, en un cas inèdit a la política europea, roman tancat i barrat des d´abans de l´estiu. Als Parlaments democràtics s´acostuma a debatre, i això ja és més complicat.
El que havia de ser (així l´havien presentat) una conferència per definir el full de ruta del curs es va convertir en una crida a la mobilització. L´argumentari dels últims sis anys. «La vida dels catalans és un acte d´afirmació continuada», va escriure Jaume Vicens Vives abans que naixessin la majoria dels polítics actuals. Governar és més costós. El conseller Bargalló, per exemple, després d´anys de barracons, ha culpat l´article 155, que serveix per a qualsevol excusa, del retard de les obres escolars d´aquest curs. Agitació o agitació, aquesta és l´única línia política. I qui dies passa anys empeny.
