09 de setembre de 2018
09.09.2018
Diari de Girona
LLETRES

Equidistància

09.09.2018 | 00:14
Equidistància

La vida volta i, mentre roda, els cadàvers polítics s´amunteguen. Cauen lliberals, comunistes i ecologistes. Resulta que, mentre ho contemplem, la realitat i, sobretot, la mort política que passa, inclement, castiga la indefinició i, el pes que comporta abraçar l´equidistàcia com a bé superior i a qualsevol preu. Viure políticament en el dubte constant llima. Desgasta. Hi ha una nova generació de polítics, joves i esclarits. Sorgits tant de la resposta social en contra de la dreta, com, també, d´acceptar la pèrdua d´ideals. El Parlament català n´és ple, d´aquests espècimens. A l´esquer­ra: gent de trajectòria impecable als quals els toca anar en contra de la república. Discursos abrandats menystenint les llibertats. Proclames antigues. Comunisme resclosit. Esgarrapades en contra de la dreta catalana –Convergència i Unió. L´esquerra tradicional catalana encara es baralla amb fantasmes del passat. Quan el plat bonic se´ls ha trencat, somia en allò que mai no ha aconseguit, emplenar el carrer de gent. Això dol. D´entrada, la vida navega amb els nous capitans d´esquerra; no són sincers i cada vegada menys fashion. Guanyen vots al Parlament de Catalunya, però són deutors dels caps de Madrid. Subsidiaris. No s´atreveixen a dir si són comunistes o socialdemocràtes. Volen i dolen. Neutrals a l´hora de plantar cara a la repressió estatal. S´amaguen i, de tant en tant, critiquen alguna cosa. L´esquerra en terra de ningú. Cúmul de personatges, als quals l´equidistància passa factura. En la vida i, sobretot, en el poder polític, l´equidistància no existeix –mata. Tard o aviat s´ha de prendre partit. L´esquerra representada pels Comuns s´ha fet antiga en pocs anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook