09 de setembre de 2018
09.09.2018
Diari de Girona

Els primers amors

09.09.2018 | 00:21
Els primers amors

Hi ha una dita francesa ben coneguda: «on revient toujours à ses premières amours», que es refereix a l´impuls, prou habitual, de retrobar els vells amors. Aquest anhel és al capdavall un aspecte essencial del que Vicenç Llorca ens explica a la seva segona novel·la, Aquell antic missatge de l´amor. Ens trobem davant d´una obra construïda amb mà precisa i una sensibilitat exquisida, a cavall del passat i del present, entre Barcelona i els Estats Units, que hauria pogut dur per títol Els centaures i l´unicorn, figures mitològiques protectores que emergeixen dins el relat en una interacció entre història i llegenda, entre la Barcino on convivien laietans i romans i la mirada contemporània, o bé Shenandoah, una cançó popular nord-americana que uneix alguns dels personatges principals de la trama. Llorca concedeix una gran importància a la música, omnipresent dins la novel·la, capaç de desvetllar la memòria, de suscitar associacions decisives. La pèrdua de la feina i el trencament del seu matrimoni desencadenen un procés en què l´economista Xavier Rius fa balanç de la seva vida i recupera i valora emocions i records damunt dels quals emprendrà la seva reconstrucció personal. La delicadesa amb què un Vicenç Llorca que no renuncia a la seva mirada de poeta tracta d´un tema tan difícil com l´Alzheimer i l´oblit, la bellesa minuciosa de les seves descripcions, la subtilesa en el retrat de personatges com el llibreter de vell Jordi Reig o els altres membres fascinants de la misteriosa Societat de l´Unicorn i els Centaures o el ritme encertat de desplegament de la trama fan de la lectura d´aquesta obra una experiència francament gratificant i molt recomanable. L´autor ha escrit un text amè i interessant, que no enfarfega amb minuciositats engavanyadores, però que alhora esquiva precipitacions superficials. Llorca hi reflexiona sobre els límits, més tènues del que solem acceptar, entre realitat i somni, sobre el coneixement com a superació de tòpics, sobre el nostre vincle amb l´espai i el temps, sobre el paper de la paraula i de la literatura i hi reprèn un dels seus grans temes, la pèrdua, la importància d´afrontar-la, la necessitat de tancar sense oblit les ferides. L´argument es desenvolupa enmig d´una aproximació crítica a la greu crisi econòmica, que ha generat una clara consciència de naufragi, de fragilitat, de vulnerabilitat entre sectors amplis de la població. La irrupció sobtada de Mary Scarlett, una amistat profunda de Xavier Rius de l´època d´estudiant als Estats Units, capgira el curs d´uns esdeveniments marcats d´entrada pel signe del fracàs. Aquell antic missatge de l´amor conté una celebració de la tendresa, una reivindicació del lligam entre pares i fills, un homenatge a la lentitud i a la memòria. Un llibre de moltes portes, que ens sorprèn i que ens atrapa fins a llegir-ne el darrer mot. Una excel·lent aventura literària on Llorca evoca el gran Whitman, que escriu: «No abandonis mai ­l´afany de fer de la teva vida una cosa meravellosa» i «Cada polzada de l´espai és un miracle».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit