Com cada 11 de setembre des de 2012, l'independentisme ha convocat una concentració massiva que recorda l'estètica dels grans esdeveniments feixistes dels anys trenta.
Enguany es tracta d'ocupar la Diagonal, des de la plaça de les Glòries fins a Palau Reial. Els assistents, amb samarretes de color corall fosforescent, estaran en el tram assignat hores abans de les 17.14. En aquest instant es farà un silenci sepulcral només trencat pel llançament d'un coet que assenyalarà l'inici de la cridòria, anomenada «onada de so», des del carrer Castillejos fins a l'escenari final.
Uns voluntaris, amb banderoles de color corall, marcaran el ritme en cada un dels 37 trams perquè els congregats cridin les consignes que els hi passin per la barretina.
Pels organitzadors, l'ANC amb la col·laboració d'Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), aquesta és la Diada per la República Catalana i també per exigir l'alliberament del empresonats i el lliure retorn dels fugits per l'1-O.
S'ha de reconèixer, sense embuts, que aquestes entitats sobiranistes s'han apropiat d'una Diada de tots els catalans per convertir-la en una performance secessionista.
Tant és així que el PDeCAT, ERC i també la CUP (els revolucionaris de fireta), van a remolc de l'ANC, que vol «continuar sent l'entitat de referència de la societat civil per assolir la plena independència de Catalunya amb la posada en marxa de la República», com planteja el full de ruta 2018-2019.
En l'apropiació també s'apunten els arrauxats dels CDR (Comitès de Defensa de la República), «grups assemblearis de desobediència civil i d'acció no violenta», definició qüestionada per accions agressives i intimidatòries.
Vist el panorama, quina enyorança de l'11 de setembre de 1978! Avui farà 40 anys de la manifestació al passeig de Gràcia amb ronda de Sant Pere sota el lema «Volem l'Estatut».
En un manifest signat per 21 partits polítics catalans, centrals sindicals i altres col·lectius socials, a excepció d'Alianza Popular, es recordava les celebracions de les Diades de 1976 a Sant Boi i de 1977 a Barcelona, en que «el poble de Catalunya, en una manifestació sense precedents, va mostrar ben clarament la voluntat d'obtenir un reconeixement de la seva realitat nacional i de recuperar les seves institucions».
En aquella crida es demanava «un Estatut adequat a les necessitats del país» i reivindicava «avançar democràticament cap a les plenes llibertats nacionals de Catalunya, en el marc de la solidaritat fraternal amb tots els pobles de l'Estat espanyol».
Ara, l'independentisme excloent renega de qualsevol esperit solidari.
Per tant, cal recuperar la Diada de tots! Avui, la senyera al balcó i l'estelada a un racó.
