Vaig coincidir a l'ascensor amb els veïns de l'àtic, un matrimoni de grassos. En els primers anys només era gras ell, però ella va anar a poc a poc perseguint-lo fins donar-li abast. Dos mesos després l'havia avançat. Ell va engreixar-se llavors una mica més. Semblaven dos corredors a l'esprint final, ja a punt d'arribar a la meta de la grossor absoluta. Això va ser fa anys, quan em vaig traslladar a aquest edifici d'apartaments. Com teníem horaris diferents, ens vèiem poc, però crec que ens quèiem bé. Estic segur que més d'una vegada van estar a punt de convidar-me al seu àtic, des del qual es gaudia d'unes vistes espectaculars, per sopar o prendre alguna cosa. Ignoro a què es dedicaven, però prenien sempre junts l'ascensor, la capacitat màxima era de cinc persones. Quan hi anaven ells, només hi cabia una més si era prima, com jo.
Aquell dia, a l'ascensor, pujant, semblaven radiants, com si vinguessin d'una festa i encara els duressin els efectes de l'alcohol. Em van dir que anaven a aprimar-se. Potser, doncs, venien de l'endocrí. Vaig somriure amablement i els vaig desitjar sort. Va començar a perdre pes ell, però ella va espavilar-se de seguida i li va treure quatre o cinc quilos. Quatre o cinc quilos de menys. Van emprendre de nou una carrera boja, com quan s'engreixaven, ara cap a la meta contrària. Quan ells anaven a l'ascensor, hi cabíem sis. Ella es va arreglar els vestits, o se'n va comprar de nous, no en tinc ni idea, però ell seguia amb les camises i les jaquetes de sempre, a l'interior de les quals, més que moure's, el seu esquelet ballava. Arribats a aquest punt, es van divorciar i van abandonar l'àtic, primer ella i, al cap de poques setmanes, ell.
Ahir els vaig trobar en un restaurant, compartint una costella de vedella d'Àvila que sortia de la plata. S'havien engreixat una altra vegada, ell més que ella. Em vaig acostar a saludar-los i es van mostrar molt efusius. Em van dir que havien estat a l'endocrí i que s'anaven a aprimar. Després d'aquell sopar, és clar. Els vaig desitjar sort, però portaven escrit a la cara que la pèrdua de pes els conduiria de nou a la separació i que, des de la separació, es llançarien un cop més a l'obesitat, on sens dubte tornarien a trobar-se. Curiosa versió de l'etern retorn.
