La postveritat i les notícies falses ( fake news en anglès) funcionen avui com a armes llancívoles que els contrincants polítics, els adversaris econòmics i els enemics culturals fan servir amb la voluntat de restar credibilitat al que diu la part a la qual s'oposen. En aquest context, la tecnologia ocupa una posició central. Les plataformes i les eines digitals (internet, les xarxes socials, els dispositius mòbils, etc.) ajuden a produir i a difondre mentides a gran escala com en cap altre moment històric. No obstant això, els analistes avisen del perill de caure en el risc oposat, és a dir, d'ignorar tots aquells continguts que ens arribin a través d'aquests mecanismes. L'origen de les suposades fake news probablement es remunti al naixement del periodisme. La mentida és tan antiga com la mateixa humanitat. I cal pensar que, des del moment en què hi va haver interessos vinculats a la informació d'actualitat, es van donar casos de manipulació (mal) intencionada. Tanmateix, aquest concepte i el que li dona recer (postveritat) sohan estès de manera massiva molt recentment. En poc temps, nombrosos agents (particulars, polítics, representants públics?) han decidit que no volen saber res de qualsevol material que hagi estat creat virtualment o que hagi viatjat pel ciberespai.
