La Unió Europea va convocar un referèndum d'independència solar. La majoria de votants es van assabentar de la proposta en divulgar els resultats. Es veu que presten la mateixa atenció als dictàmens de la UE que a les invitacions de la seva marca de cereals a participar en un sondeig sobre la satisfacció del producte. Els escassos votants alemanys han decidit que el Sol se'ls queda petit, per la qual cosa procedeix actuar al marge de l'esfera ardent i declarar l'horari únic.
L'emancipació solar ve capitanejada pel sospitós Juncker, sempre vigilant a favor de la unificació d'horaris que perllongui les sobretaules tant com sigui possible. El seu poder coagulador no anava a créixer en venir reforçat per un fals referèndum, de manera que la proposta va ser avortada pel Parlament Europeu tan bon punt va rebre el trasllat de l'estabilització horària.
Fins ara, la UE coincidia amb Rajoy que els referèndums els carrega el diable, que han de relegar als dominis de la fantasia. I de cop i volta, Brussel·les apadrina una consulta de nul·la representativitat. Dos de cada tres vots van ser emesos per alemanys, irrespectuosos amb el «Mehr Licht» o «Més Llum» que es va endur Goethe d'aquest món. La participació espanyola no va aconseguir l'u per cent del cens, fins i tot l'hegemonia germànica empal·lideix en advertir que el referèndum va seduir menys d'un deu per cent dels teutons.
Se suposava que aquesta participació escanyolida no autoritzava a cap conclusió. No obstant això, es va acollir com un pronunciament diví. Tot d'una, els dos canvis horaris anuals es convertien en la major agressió psicològica imaginable contra els europeus, a la vora de la tortura. Tot enfosquiment és tenebrós, però els efectes sobre l'estat d'ànim dels endarreriments i avançaments del rellotge no haurien de ser més perniciosos que suportar tres dies ennuvolats. De fet, el remei contra els excessos de penombra són les vacunacions o vacances a la Mediterrània.
El desafiament europeu al rellotge equival a una revenja davant la impossibilitat de combatre el clima. L'esbombada conciliació cau per terra si de dotze a quatre de la tarda no hi ha qui treballi, en països sotmesos a tres mesos anuals per sobre dels trenta graus. Per no parlar d'un nou exemple de la dominació germànica, perquè la traducció del referèndum al castellà vol dir «sopar a les sis». Si Juncker torna a estavellar-se, la UE demostrarà que no es posa d'acord ni en l'hora, un altre triomf per a l'extrema dreta moderada.
