Ara fa 25 anys Nit de Poetes va ser la creació d'uns comeciants i veïns de la Cort-Reial i rodalies, de Girona. Un temps i un comerç amb profunds valors cívics que a vegades s'enyoren. Dolors Carbó i els seus veïns; Joan Ribas i el seu Proscenium; Narcís-Jordi Aragó i els seus guions, han de ser molt ben recordats. «Nit de Poetes», any 1994, va simbolitzar una obertura de porta a les possibilitats del Barri Vell. Tota muralla -tant de pedra com sociològica- necessita portals per respirar. Les escales de Sant Martí, amb espectacularitat afegida, feien reviure un text de Pere Bech: «El temps va esculpir aquest arc en el cor de la pedra. És més que un arc. Aquí sentim la confusa història que no sabem ben bé, però que és ben nostra. És la nit creada».

Uns anys després va venir un relleu amb l'associació Amics de la Unesco de Girona, i la seva Coordinadora Nit de Poetes. Passa el temps, i a partir de quan l'oci nocturn va portar als carrers del Barri Vell una afluència sorollosa, Nit de Poetes es va traslladar i va obrir una altra porta cultural de la ciutat, la del silenciós i massa oblidat Pati de les Magnòlies, a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona.

La fita dels 25 anys té un doble reconeixement. Primer, aquesta continuada presència aportant discreció i eficàcia a un calendari cultural gironí, molt ocupat durant l'any per trompetes festivaleres; i l'altre seria l'efemèride íntima i estimació singular d'un auditori amb autèntica fidelitat a les 25 edicions. Nit de Poetes, en el seu model ja tradicional, posa atenció en els tres temps de la vida. El present és representat pels poetes en actiu que ofereixen els seus poemes editats o llorejats, llegits aquí amb ànima pròpia; Lluís Lucero, ja veterà activista dels primers anys de Nit de Poetes, gestiona la selecció dels autors que hi són convidats. I el fil conductor també es fa entranyable amb la constància del disseny de la publicitat que sempre és del recordat Carles Vivó, des del primer dia. El temps futur és encarnat per un jovent que en els seus inicis d'escriure versos ja ha tastat el bon gust d'algun premi estimulant. I el pretèrit té un tractament especial i omple la ja clàssica «segona part» amb una escenificació, segons guió expressament escrit i realitzat per a cada edició. Aquests anys han rebut homentage: Fidel Aguilar, Miquel de Palol, Laureà Dalmau, Josep Pla, Rafael Masó, Joaquim Ruyra, Joan Badia, Víctor Català, Joan Maragall, Maria Castanyer, Camil Geis, Carme Guasch, Carles Vicens, Mercè Rodoreda, M. Àngels Anglada, Carles Fages, Joan Maragall, Josep M. de Sagarra, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Rosa Levereoni, Montserrat Vayreda, Josep Palau. És un goig entretenir-se ara en la relectura d'aquests noms i veure-hi el rastre essencial dels seus versos; s'han homenatjat, a les escales de Sant Martí i a les escales del Pati de les Magnòlies, uns treballadors de la nostra cultura, de diverses generacions, uns per naixement gironí, altres per vincles i predileccions, sempre amb una voluntat enamorada de Girona al fons. Amb motiu dels 25 anys s'oferirà una dramatúrgia en record global d'aquells poetes homenatjats any rere any. Martí Peraferrer, ja reconegut per la seva direcció de moltes i memorables escenificacions de Nit de Poetes, fa una preparació especial de la commemoració. Serà demà, divendres, dia 14, a les 9.

A peu de muralla d'una ciutat italiana hi ha una inscripció que avui poden fer seva tots els gironins i gironines que un dia o altre han treballat per a arribar als 25 anys de Nit de Poetes; aquella inscripció diu: «Les portes de la ciutat continuen obertes, però els nostres cors encara més». Moltes felicitats!