15 de setembre de 2018
15.09.2018

Les bombes donen feina

15.09.2018 | 01:43

Amb la genial simplicitat que el caracteritza, dibuixa El Roto en la seva vinyeta els efectes de l'explosió d'una bomba que bé podria ser un artefacte nuclear atès que silueteja sobre el paper alguna cosa semblant a un fong. I sobre aquest espantable símbol de destrucció va escrita a mà aquesta llegenda: «Les bombes donen feina!».

No cal explicar que la vinyeta es refereix a la polèmica creada per l'anunci del Ministeri de Defensa espanyol sobre la cancel·lació d'un contracte de venda a l'Aràbia Saudita de 400 bombes guiades per làser amb el pretext que aquestes armes tan sofisticades poguessin ser utilitzades a la guerra del Iemen. Una guerra abundant en episodis d'extrema crueltat, un dels quals va commoure recentment l'opinió pública mundial en saber-se la notícia que una bomba de semblants característiques va matar mig centenar de civils, més de la meitat dels quals eren nens que anaven a l'escola.

El Govern del senyor Sánchez va presumir de comportament ètic en donar a conèixer la decisió però es va trobar, primer, amb la reacció irada del govern saudita, que la va qualificar d'inamistosa i després amb l'enemiga dels treballadors de les drassanes de la badia de Cadis i de Ferrol que temen que els àrabs, en represàlia, puguin al seu torn cancel·lar el contracte de construcció al nostre país de cinc corbetes per valor de 1.813 milions d'euros.

I no només això, sinó que també es puguin veure afectats altres contractes no menys importants com l'AVE a la Meca i el metro de Riad, que van ser adjudicats en principi a empreses espanyoles. Vist el panorama, el govern del senyor Sánchez va posar el fre, va demanar discretes disculpes als saudites, i es va aplicar a cercar una excusa mitjanament creïble per frenar l'allau de crítiques que li va caure a sobre. Tant en el Parlament i en els mitjans, com al carrer i en les seves pròpies files. De manera especial a Andalusia, on la presidenta socialista, Susana Díaz, estava especulant amb la possibilitat d'avançar les eleccions autonòmiques.

L'assumpte dona per a alguna cosa més que una reflexió. Primer, per la inexperiència d'un Govern que anuncia una mesura de tall pacifista sense calcular les conseqüències negatives que es puguin derivar per a la seva pròpia clientela política que se suposa són els treballadors. Després, per la pèrdua d'imatge que suposa la genuflexa i precipitada rectificació davant un estat com el de la monarquia saudita, que no es caracteritza precisament pel respecte als drets humans.

I, finalment, quines altres alternatives industrials caben per donar feina als que treballen en factories relacionades amb la indústria de la guerra, una de les més florents del món. Des que el president nord-americà Eisenhower, militar de professió, va denunciar l'existència en el seu país d'un «complex militar-industrial» que conspirava per defensar els seus interessos i la preeminència de la indústria armamentística sobre la indústria civil, s'ha escrit molt, i molt bé, sobre aquest assumpte. Però tot això, i diverses especulacions més, se sintetitzen en la vinyeta d'El Roto.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit