Em trobava a punt de travessar la frontera que separa la vigília del son quan em va despertar el soroll d'una porta en tancar-se amb una violència extrema. Vaig obrir els ulls atordit i em vaig aixecar per veure si m'havia deixat oberta alguna finestra. Vaig recórrer habitació per habitació comprovant que tot estava en ordre. No hi havia, en fi, cap corrent d'aire que justifiqués el cop de porta. Tampoc vaig aconseguir esbrinar quina porta l'havia produït, ja que totes estaven tancades. Vaig tornar al llit amb una inquietud difusa assentada a la zona dels pulmons com un grumoll de boira. Em vaig encongir entre els llençols i vaig tancar els ulls. Llavors, en revisar mentalment el que havia passat, vaig comprendre que la porta que s'havia tancat no pertanyia a la realitat, sinó al son. A poc a poc, donant voltes a l'assumpte, vaig aconseguir arribar al punt de relaxació que precedeix la pèrdua de la consciència. Llavors, vaig escoltar un crit que em va obligar a tornar a mi. Em va semblar que procedia del pis de sota, cosa que resultava impossible perquè no hi havia ningú més a casa. Encara vaig sospitar que el crit, com el cop de porta, pertanyia al somni, em vaig aixecar de nou i vaig recórrer tota la casa assegurant-me que no hi havia ningú amagat darrere dels mobles o sota els llits. La tele del saló estava apagada, el mateix que la ràdio de la cuina, que sovint es queda encesa durant hores sense que ningú li presti atenció.
Vaig tornar al llit en un estat de desassossec indesitjable i vaig romandre quiet, amb els ulls oberts, observant les ombres del sostre. Una cosa greu passava en aquest somni al qual no aconseguia accedir del tot. Primer un cop de porta, després un crit. Què seria el següent? Al cap d'una estona, comprenent que l'insomni ja no m'abandonaria, vaig encendre el llum i vaig obrir una novel·la que tenia reservada a la tauleta de nit encara no havia començat. En les primeres línies, algú que estava a punt d'adormir-se despertava a causa d'un cop de porta del qual no sabíem si procedia del somni o de la vigília. Després del cop de porta, se sentia un crit agut, també de complicada localització. Quan estava a punt de preguntar-me què dimonis passava, va sonar l'alarma del mòbil i em vaig despertar a l'hora de sempre. Però em vaig aixecar esgotat, com si no hagués dormit en tota la nit.
