Aquesta ha estat una Diada carregada d'energia i de convenciment. Hem tornat a ser-hi i hem tornat a omplir, un altre cop, junts i sense demanar-nos què vota el del costat.
Afortunadament els carrers no són Twitter, aquesta olla plena de savis que ho saben tot i que tenen solucions per a tots els problemes, inclòs el de fer efectiva la República proclamada el 27 d'octubre passat. Els carrers no són Twitter, ni tampoc no són els partits polítics, ni el Parlament, ni el Congrés, malgrat que, en teoria, votem els que ens hi han de representar. Teoria, és clar. De fet, els carrers contradiuen cada dia la miopia del govern de l'Estat, sigui qui sigui. El mateix 11 de setembre hi va haver convocatòries de manifestacions ben diverses a la ciutat. No hi ha un problema de convivència, hi ha un problema d'assistència: la convocatòria de Cs a favor de la unitat d'Espanya va ser testimonial, irrisòria.
Ara bé, l'independentisme que omple carrers no vol més trets al peu. No entén la falta d'unitat dels partits independentistes. No entén la dispersió estratègica en moments tan difícils, havent pagat el referèndum amb presó, amb exili, amb detencions i imputacions a dojo. Des de l'1 d'octubre passat, molts catalans que mai no s'havien sentit independentistes s'estan convencent que hi haurà una nova República. Aquest temps lamentable de 155 i d'actuacions judicials esperpèntiques donarà resultats favorables. La base ens l'està eixamplant l'Estat tot sol, cada cop que la justícia europea els posa davant del mirall.
Aquesta ha estat la Diada de l'energia que va arribar amb una espectacular onada de so corrent d'una punta a l'altra de la capital. Dels governs de l'Estat en podem esperar una sordesa total, dels partits independentistes no podem ni volem esperar-la. Cal unitat i cal una estratègia clara.
