Els llaços grocs, presents a places i carrers, són l'expressió de solidaritat amb els líders independentistes, empresonats injustament. I no ho dic jo, això d'injustament empresonats, sinó Amnistia Internacional, que ha demanat que es retirin les acusacions de sedició i de rebel·lió sobre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en presó des de fa més de 300 dies i també la seva llibertat. AI no només ha demanat això, sinó que també ha acusat el Tribunal Suprem espanyol «d'agreujar aquesta injustícia», que és l'empresonament dels dos Jordis. I és que AI ha considerat les acusacions de rebel·lió i de sedició com a «injustificables, i per tant han de retirar-se», segons ha declarat la Sra. Gauri Van Gulik, directora d'AI per a Europa. Per això AI, que ha demanat que els presos polítics catalans siguin alliberats, ha afirmat que «la prolongació de la presó provisional constitueix una restricció excessiva i desproporcionada del dret de llibertat d'expressió i de reunió pacífiques».
Per a AI, tant Sànchez com Cuixart «tenien dret d'expressar opinions contràries a les decisions del Tribunal Constitucional, com també d'organitzar reunions pacífiques de suport al referèndum i a la independència de Catalunya». Cal recordar que ni la Justícia britànica es va atrevir a acusar Ghandi de rebel·lió, per haver defensat la independència de l'Índia. Però és evident que l'Estat espanyol no s'assembla ni de lluny al Regne Unit de la Gran Bretanya.
En el seu informe anual, AI també critica l'ús excessiu de la força que va utilitzar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1 d'octubre de l'any passat, cosa que no reconeix el coronel Pérez de los Cobos (coordinador policial l'1 d'octubre), que, lluny d'acceptar la desautorització d'AI, va afirmar que « no hubo cargas policiales sino actuaciones para hacer cumplir un mandato judicial».
A causa de la presència dels llaços grocs, s'ha obert la polèmica sobre si una persona pot treure o no aquests símbols. Crec que per mantenir la bona convivència, hem de saber respectar la pluralitat de la societat. Tota la pluralitat. Perquè si uns aficionats del Girona posen al carrer unes banderes d'aquest equip, és lícit que unes altres persones les treguin? I algú pot treure les banderoles o els cartells de Girona Temps de Flors? Els polítics del PP i de Cs arrencarien els llaços de color rosa en solidaritat amb les dones que pateixen càncer de mama? O els llaços rojos per defensar la lluita contra la sida? O els llaços morats en suport al moviment feminista?
El 1993, l'associació Gest per la Pau va crear els llaços blaus per denunciar la violència d'ETA, un símbol que el PP i PSOE van voler recuperar el passat mes de maig ( El Mundo, 3 de maig de 2018). Algú trauria dels carrers d'Euskadi aquests llaços blaus que manifesten l'oposició social al terrorisme etarra?
El mateix passa amb els llaços grocs. Crec que per a una bona convivència, tots els llaços tenen cabuda als nostres pobles, perquè el carrer és de tots, i els diversos signes expressen la pluralitat de la nostra societat. Davant els llaços grocs, els qui no hi estan a favor haurien de posar llaços de color carbassa o blaus o amb els colors de la bandera d'Espanya, però no traure els grocs. Perquè si els qui són contraris als llaços grocs diuen que el carrer és de tots, si fossin conseqüents amb aquesta idea no haurien de treure els grocs, sinó posar-ne ells, uns d'un altre color.
Com tots els llaços amb un significat polític o social, els grocs són un signe de solidaritat amb els presos independentistes. I per això, per preservar la pluralitat de la societat (no la neutralitat, perquè la neutralitat no existeix) als qui no els agradi el groc que posin un llaç d'un altre color. Però respectant els adversaris. Perquè en democràcia és bàsic el respecte als qui no pensen com nosaltres. Però quan no hi ha arguments s'utilitza la demagògia (i fins i tot la violència) i es treuen els llaços que no ens agraden. No es tracta de fer com la Sra. Bonig, màxima dirigent del PP del País Valencià, que ha demanat al president Puig que ordeni la retirada d'aquests símbols que han aparegut a la ciutat de València i persegueixi els qui els posen. Aquest és el llenguatge del Sr. Fraga, quan en la dictadura deia que « la calle es mía». Igual que fa 50 anys, quan els censors deien què es podia publicar i què no.
Per mantenir la bona convivència en la societat, cal que fem nostre el desig del bisbe Francesc, de Girona quan en la seva carta setmanal per l'11 de setembre demanava que «No esquincem llaços», sinó «construïm ponts de comunió».
