Pedro Sánchez no ha escapat a la temptació de rebaixar les expectatives quant s´arriba al poder, d´excedir-se en la passió pel centre. L´escàndol de Carmen Montón va eclipsar el desafortunat vídeo governamental en què dos combatents de la Guerra Civil parlaven d´altres coses, eludint acuradament el conflicte. Es va presentar com un cant encès a la Constitució.
És dur coincidir amb Monedero, però el vídeo contraproduent, anodí i bucòlic demostra el contrari del que pretén. La trobada afable d´un soldat franquista i un altre de republicà només demostra que, quaranta anys després de la Constitució, els espanyols arriben a centenaris. I que a aquesta edat avançada segueixen sense atrevir-se a parlar de la Guerra Civil, per si de cas salta l´espurna. Només una veu en off il·lustra l´espectador sobre la circumstància que els protagonistes van lluitar a la batalla de l´Ebre, potser l´únic incident de les vides d´aquests espanyols de 102 i 98 anys que és digne de difusió estatal.
En suprimir tota referència històrica en boca dels soldats, el vídeo es converteix en la batalla de l´Ebre explicada a les seves víctimes, que divaguen sobre assumptes familiars. L´equidistància narrativa és una circumstància limítrofa, encara que segueixi sorprenent en un Govern de esquerres. L´enregistrament pretén demostrar que les ferides s´han tancat, i només constata que el conflicte segueix tan vigent que els participants divaguen sobre assumptes col·laterals.
El vídeo, que explica la contesa a dos combatents que van participar-hi, funciona en canvi com un senyal d´alerta sobre l´envelliment de la població. Els centenaris definiran el paisatge futur, sempre que el transhumanisme no triomfi abans i substitueixi els humans per robots amb un mínim d´intel·ligència artificial.
Al marge de l´error de comunicació del Govern i dels silencis culpables, el vídeo demostra que la Constitució es va edificar sobre un solar preexistent. Dit amb brutalitat, el consens a Alemanya és superior en contra del nazisme, perquè Hitler no va nomenar el seu successor sense controvèrsia. Els temors expressius produeixen una perplexitat addicional, en detectar-los en els que no tenen cap problema a denunciar un cop d´Estat a Catalunya. En canvi, es mostren tan reticents com delata la trobada dels dos ancians, quan el qualificatiu colpista ha d´utilitzar-se per definir la revolta del 18 de juliol. La Guerra Civil és la gran absent d´un vídeo que la commemora.
