Així no es fa, president Puigdemont

Marina Ramió Suñer Regidora de Boadella i Les Escaules

Avui començo escrivint un article d´aquells que fan cert dolor i fan mal a una mateixa pel fet d´haver d´escriure´ls, però soc una persona que sovint parlo clar i parlo d´una forma sincera i sense embuts de tot el que no em sembla bé i mai em mossego la llengua, encara que això pugui doldre fins i tot a gent que m´estimo, que avui no serà el cas, però avui parlaré alt i clar sobre com veig la qüestió que segons els rumors indiquen que el president Puigdemont vulgui colar-nos els seus candidats a les municipals 2019.

Tots sabeu que soc associada del PDeCAT i que soc associada a la ciutat que m´estimo, que és Figueres; sabeu que el PDeCAT, tant a nivell global com a nivell més local, ha fet primàries per elegir els seus candidats a les municipals 2019, tot i que segons es rumoreja el president Puigdemont pretén presentar les seves llistes sota el paraigua d´assembla o de la Crida Nacional i fer que el PDeCAT s´integri en aquestes llistes, cosa que jo no veuria amb mals ulls si fos el cas, si el President Puigdemont respectés el que ja ha sortit escollit a les urnes del PDeCAT.

Però es rumoreja que el president Puigdemont vol fer unes primàries a nivell de Crida Nacional o Assemblea Nacional de Catalunya per fer-nos empassar amb calçador els seus candidats, i no em sembla bé ja que això em recorda massa la vella política. Si el president, per exemple, tenia ja el seu candidat per presentar a Figueres, per què no ho va fer quan hi va haver les primàries corresponents? Figueres és un exemple però sé que a moltes poblacions, si els rumors són certs, el president Puigdemont ens vol fer «empassar» a dit els seus candidats.

Això de triar a dit els candidats em recorda massa la vella Convergència i no m´agrada si vam fer el pas de crear un nou partit i enterrar en certa manera el vell, perquè ara es pretén retornar a la vella política i posar a dit uns candidats perquè en substitueixin uns altres que ja han passat el veredicte dels associats en unes urnes; no és legítim i fa massa pudor a vella política i, tot i que jo dono suport al president Puigdemont, si com es rumoreja està volent fer-nos «empassar a dit els que considera els seus candidats», no em sembla ni ètic ni legítim quan la majoria de candidats ja proclamats pel PDeCAT han passat per unes primàries i els associats els han donat el seu veredicte. És tornar a la vella política i el president Puigdemont no està actuant correctament; i això cal dir- ho alt i clar, candidats a dit fa lleig i recorda massa la vella política i a mi no m´agrada.

Ara em tornaré a centrar en Figueres, la ciutat que m´estimo i on soc associada. Per a mi només hi ha un candidat legítim, que tindrà mil defectes però és el que els associats vam escollir i es va sotmetre a les urnes, i aquest és en Jordi Masquef, i el que li demanaria a en Jordi com amic meu, que si vol ser alcalde lluiti i demostri que és molt millor que qualsevol candidat posat a dit i que ell ens mostri que el seu projecte és nou i, a diferència d´altres, no fa olor a vella política, perquè el president Puigdemont no pot imposar un candidat a dit, i vendre´ns que això es nova política.

Així no, president Puigdemont, si els rumors són certs, així no es fan les coses. Candidats a dit recorda massa la vella política i fa pudor.

Un nou joc: qui la fa més grossa?

ÀNGELA FERRER I MATÓ Girona

Les ganes de ser el millor, el que salta més alt, corre més... sempre han existit. Ara, i com que la mainada té una mena de jocs molt diferents i al carrer no hi poden jugar, els polítics, que són com nens entremeliats i que a més tenen mooolt de temps i la feina no els mata ni molt menys, s´han inventat un joc nou. A veure qui l´ha feta o fa més grossa. Així el poble senzill que sí que ha de treballar per guanyar-se les garrofes, assisteix estupefacte a les picabaralles dels polítics de pa xucat amb oli.

Resulta que una universitat (el nom de la qual no vull recordar, però tothom coneix) es dedicava a repartir màsters, títols... el que calgués per als pobrets polítics, no fos cas que morissin d´avorriment. I així ha començat la cursa: un o una ha copiat paràgrafs d´altres persones, altres ni tan sols han fet exàmens... Aquesta cursa no s´ha acabat i els pobres súbdits d´aquesta «Gran Espanya» que diuen ells governar s´ha convertit en una carrera per dilucidar qui la fa més grossa. I mentre entretenen el poble, Catalunya té encara unes persones engarjolades per idees, cosa totalment indecent i antidemocràtica, i mentre juguen a nyaus intenten que ens oblidem d´una injustícia tan greu. Qui la farà o l´ha feta més grossa? Tots són uns irresponsables i tots haurien de plegar. Mar endins i barca nova.