16 de setembre de 2018
16.09.2018

El dietari

16.09.2018 | 06:00
El dietari

Dissabte El medi oblidat
Inquieta comprovar com han saltat de la primera línia política i periodística debats transcendentals sobre el medi ambient. No pas perquè la política hagi estat mai gaire proactiva en aquest sentit. Sempre s'hi ha vist forçada per les grans protestes ciutadanes, que en l'actualitat han quedat minvades i silenciades. I la política ha decidit aprofitar-ho per abandonar debats que sempre havia detestat. I això és greu i perillós perquè permet que els carronyers tornin a intentar fer grans negocis destruint el medi i el nostre paisatge.
Darrerament han ressorgit projectes que fa 10 anys ni s´haurien atrevit a fer perquè les protestes haurien estat rotundes. Em refereixo al despropòsit de construir una urbanització de 100 habitatges a sa Guarda, a Cadaqués, o Aiguafreda de Begur. Dues gegants insensateses insuficientment criticades.

DIumenge La bruixa metafísica
Des de fa temps, diria que des de fa uns quants anys, els Jardins de la Francesa de Girona acullen un fenomen metafísic inquietant. Un pedestal, menjat per l´heura, amb un rètol que anuncia una presència invisible: «El crit de la bruixa», de l'escultora Pia Crozet. L´escultura de crit sec, que anys enrere m'asseia a observar i que m´inquietava, va ser robada fa temps i posteriorment restituïda per a ocasions especials. Ja no hi és mai, però continua anunciant-se. O retiren el cartell i tots plegats assumim que Girona no és una ciutat suficientment civilitzada per tenir obres d'art al carrer, o caldrà assumir l´estranya modalitat d'escultura metafísica

dilluns Ciutat planera
Girona s´està convertint en allò que no havia estat en els darrers 30 anys: una ciutat planera d'iniciativa sedada. Una ciutat sense somnis ni projectes.
Què vol ser la Girona del futur? La ciutat no té en l´actualitat far intel·lectual. No cal ser reincident en l´etapa del renaixement de Quim Nadal. La curta època Puigdemont també va tenir el seu far. Agradarà més, menys o gens, però la seva visió es basava en l´atracció turística com a principal «indústria» de la ciutat. Per això pretenia obrir nous espais d´atracció a partir, per exemple, d´intervencions a l'entorn dels rius. I ara? No hi ha ni idees, no hi ha discurs i tampoc acció.
Girona s´està transformant en una ciutat avorrida sense esma.

dimarts La veritat
a la tomba
A Catalunya comença avui a caminar una nova Llei Integral de Memòria Històrica. Té la finalitat de retirar la simbologia franquista dels espais públics i crear una comissió de la veritat. És més interessant això segon que no pas la retirada de símbols, que són, en l'actualitat, una anècdota i que ja no molesten a aquells que van patir personalment les represàlies de l´inici del règim homicida del marieta del Ferrol. Les víctimes directes estan a la cuneta, i les que no han mort sense ser reconegudes i restituïdes pel govern espanyol o ajudades pel govern català.
La covardia de la inacabable transició. La transició ha estat tan llarga que s'ha convertit en un règim en si mateixa, que ha metabolitzat el silenci i ha compartit el poder amb els promotors de la dictadura i tots els seus sicaris. Per avançar en la veritat no estaria malament mantenir monuments franquistes i posar-hi inscripcions amb el nombre d'assassinats durant la dictadura dels militars i els partits de dretes. I començar a difondre els noms dels criminals de la dictadura.

DImecres Una sequoia política
Pere Macias és un dels grans supervivents de la devastada política catalana. Ha passat de la primera línia, amb una trajectòria de sequoia política com a alcalde d´Olot, president de la Diputació i conseller de diferents carteres, a ser un gestor tècnic d´infraestructures de prestigi. Avui l'han anunciat com a coordinador de rodalies ferroviàries, un dels grans talons d'Aquil·les de l´Estat a Catalunya. Maniobra intel·ligent dels socialistes contractar un convergent de primera generació. Del «pujolisme», per entendre´ns.
El més sorprenent de la trajectòria de Macias és que hagi sobreviscut a les colossals llevantades de corrupció, del desgast de gestió o del procés. En el seu moment se l´observava com un personatge gris i impàvid. El temps ha demostrat que era dels més llestos de la classe.

DIjous Bolets i ordenances
El Consell Comarcal del Ripollès prepara un model d´ordenances perquè els ajuntaments puguin acollir-s´hi, relacionat amb els bolets. Entre d´altres coses vol evitar els depredadors que n'agafen amb finalitats comercials, sancionar aquells que van a fer bolets amb vehicles i els deixen travessats en camins, o els que hi van amb gossos i els deixen campar.
Bona idea del Consell Comarcal, però absolutament pueril. No funcionarà. Quants anys fa que debaten la solemne bajanada del carnet de boletaire i excentricitats similars? No hi ha capacitat policial per controlar-ho. Si volen reduir els problemes relacionats amb aquesta pràctica, hi ha una solució més eficient: una campanya de pressió perquè TV3 deixi d´emetre per sempre més delirants programes com el que converteix a tot català en un «caçador» de bolets.

divendres Miami Dragons
Això del futbol de Primera Divisió s'ha convertit en una autèntica cafrada, i els aficionats s'ho empassen tot. No hi ha ningú més submís i poc crític que el seguidor d'un club de futbol. Com que actualment comprar un jugador costa més diners que el pressupost de determinats països africans, qualsevol iniciativa per fer calaix és acceptada, sense cap crítica, per l'anomenada massa social.
Com aquesta ximpleria que el Girona-Barça es jugui a Miami amb l´excusa de promoure el futbol allà. Si es pensen que això promourà aquest esport a Florida, és que no tenen ni idea de res. Només cal recordar aquella estúpida experiència de l'NFL dels Barcelona Dragons. Em sembla que era futbol americà, rugbi o una cosa d´aquestes. En tot cas, eren tipus gegants esclafant-se entre ells abans de fer dues passes -amb un meló de cuir que no roda com a pilota- i que mai he descobert quan fan gol. De fet, el meu interès va ser similar al de la resta de Catalunya, perquè la franquícia va agonitzar en molt pocs anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit