Llegesc els treballs d´una psicoanalista prestigiosa, adscrita a l´escola de Freud. Hi he trobat -he de dir que només en parla com de passada- una referència a la teoria sobre la relació entre el nas i els òrgans genitals que elaborà l´otorrinolaringòleg i psicoanalista polonès Wilhelm Fliess, establert a Berlín en les primeres dècades del segle XX. Se n´ha dit la teoria de la relació naso-fàl·lica i explica les múltiples concordances que s´estableixen entre el nas de les persones, especialment pel que respecta als homes, i la penga. Fliess, especialista en l´estudi del nas i de l´oïda, també fou l´iniciador de la teoria dels bioritmes, de la qual ha derivat el concepte de rellotge biològic. Havia observat que, de manera freqüent, molts d´homes reemplaçaven durant el somni el membre viril i, al seu lloc, situaven el nas. Definitivament, desplaçaven el nas cap als òrgans genitals i projectaven en el nas tot un seguit de desitjos inconscients de tipus sexual.

Fa molts d´anys, el meu amic i professor Francesc Bujosa defensava amb vehemència la funció plaent de l´esternut, similar a la de l´orgasme. Venia a dir que, si de cas tens un constipat de nas, pots considerar-te afortunat i potser gaudiràs d´una sèrie impagable d´orgasmes en cadena. No és difícil d´entendre: l´esternut, aquesta expiració brusca i sorollosa feta pel nas, arriba sempre de forma inesperada, tot i que el sentim que arriba; de sobte, unes pessigolles a l´interior del nas ens fan a saber que d´aquí a molt poc temps arribarà. I l´aire dels pulmons explosiona a l´interior del nas, es perd el fil del pensament, es contrauen els músculs del tòrax, els tendons, els lligaments, els esfínters s´estrenyen... No ho controlam. Aquest descontrol i, alhora, el fet de perdre la pensa -vull dir que no et recordes del que pensaves abans de l´esternut-, són les dues coses que més l´aproximen a l´orgasme. També, mentre es produeix l´orgasme, com quan es produeix l´esternut, la gent deixa de pensar.

Una dama antiga escrivia una carta amorosa al seu amant. L´escrivia amb lentitud i respirava profundament abans d´escriure. Tenia bona lletra i s´esforçava a dotar d´elegància la seva escriptura. De sobte, féu un esternut. Va tancar els ulls i es concentrà en el plaer. Quan prosseguí, va escriure: «He fet un esternut, mentre t´escric. He imaginat que pensaves en mi, mentre l´esternut rebentava a l´interior del meu nas».

En un altre cas, sembla que succeí a l´antiga Grècia, dos amants entraren al temple de l´amor. Es varen asseure i allà dedins, davant el déu, començaren el repertori de declaracions i promeses, de carícies, i afalacs, i festes. També es tocaven -altrament dit es palpaven-, amb una certa suavitat. El déu féu un esternut i rubricà les paraules d´amor i el compromís dels joves. He de dir que el féu, l´esternut, cap a la banda esquerra, que era la part bona. Si de cas el feia a la banda dreta, l´esternut presagiava amors desgraciats i hostils.

A Mallorca, la quimera de relacionar el nas amb la penga ha tingut una llarga tradició. Es remunta, potser, a l´Edat Mitjana. Tothom sap que la mida de l´òrgan copulatori -se´n diu òrgan copulatori, de la penga-, s´associa a la mida del nas. Només de mirar un home a la cara, tot d´una pot saber què amaga. El nas gros pressuposa un penis voluminós i llarg. Com el que tenia aquell home del qual parla el poeta Marcial en un dels seus epigrames: Entrava despullat als banys públics, li feien aplaudiments i festes. Un dels sinònims que hem fet servir per anomenar el nas gros, és la paraula «pinya». Es tracta d´una forma satírica, grotesca. En trobaríem exemples a l´Aplec de Rondaies d´en Jordi d´es Racó, com el d´aquella vella de s´Hermosura del Món ruada i mostatxuda «amb sa pinya escapçada», perquè «el Rei li havia fet s´endemesa de disparar-li en es nas». No m´agraden els Reis que disparen al nas de les velles.