La setmana passada comentàvem l´historial de l´escola Eiximenis. Avui recordarem com era aquell paratge quan es va inaugurar l´escola. Eren els primers anys del segle vint i estaven desapareixent les muralles que des del segle XV tancaven el barri del Mercadal. Quan el nucli central de Girona era el de la dreta de l´Onyar, es distingia entre La ciutat i El Mercadal. En certa manera, tot i que el barri del Mercadal es trobava dintre el recinte murat, no se li donava la categoria que es reconeixia a la ciutat de la dreta del riu. Tanmateix, des de mitjan segle XIX, a l´esquerra de l´O­nyar ja s´hi trobava el carrer Nou i la plaça del Gra, on s´hi havia edificat blocs d´habitacles de certa categoria. Però aquells habitacles convivien amb instal·lacions industrials. També s´havia projectat la que seria una extensa i important plaça, que era la que havia deixat lliure l´espai ocupat anteriorment pel convent de sant Agustí. Però aquella plaça, que oficialment s´anomena de la Independència, no estigué totalment edificada d´acord amb l´original projecte fins a la segona meitat del segle XX.

El paratge on s´edificà el col·legi Eiximenis no tenia nom propi i per definir-lo es parlava del terreny situat entre la séquia i la muralla. Una muralla que ja s´estava enderrocant; però que durant molt de temps encara es distingia entre els solars que havien estat dintre el nucli murat i els de fora muralla.

L´edifici que servia de referència i que encara existeix es el temple parroquial del Mercadal, que té el seu origen en l´alta Edat Mitjana, i que al llarg de la seva dilatada història ha experimentat molts canvis i reestructuracions. En aquells primers anys encara s´hi conservava un campanar amb antiguitat de segles. Campanar que l´any 1925 va ser enderrocat per tal de substituir-lo per un de neogòtic que semblava voler imitar el de Sant Feliu, o també els del santuari de Lourdes. Campanar que no va tenir més de deu anys d´existència, ja que va ser enderrocat l´any 1936.

Davant del temple parroquial hi havia una petita placeta tancada a ponent per unes modestes cases de veïns; a migdia, per l´edifici de les aigües i el pas del futur carrer de la Séquia; i al nord, per la casa rectoral i un estret pas del que seria el carrer de les Hortes. La Rectoria tenia jardí i horta que s´estenien fins al que, en un futur, seria el carrer Eiximenis. Al Nord hi havia espai lliure on modernament s´hi configurà el carrer de la Premsa i s´hi edificà el gran bloc d´habitacles conegut amb el nom de l´AveMaria.

La séquia en gran part estava descoberta. Progressivament s´anà cobrint al ritme que hi apareixien noves edificacions; però ja molt modernament. Ran la séquia s´hi trobava la notable fàbrica de paper «La Gerundense». A continuació del pas del carrer que primitivament s´anomenà de la Indústria, i posteriorment Cristòfol Grober, hi havia unes naus de la mateixa empresa, que es comunicaven amb les del carrer Nou amb unes vagonetes que circulaven per una petita via fèrria que discorria pel mateix carrer.

Per aquells verals s´hi trobaven alguns petits tallers artesanals. Com també algunes naus industrials depenent de companyies elèctriques. I ja més modernament, un garatge i taller d´automòbils que tenia l´entrada per la Gran Via, vial que ja anava prenent l´aspecte del que posteriorment es convertiria en una de les artèries més importants de la ciutat.

Hi havia encara molts terrenys sense edificar, un dels quals va ser el que el constructor Lluís Auguet cedí a l´Ajuntament de la ciutat per bastir-hi la nova escola.

A les darreries del segle XIX, la corporació municipal es plantejava la necessitat de construir un edifici per a plaça de mercat. Des de temps immemorial, el mercat diari se celebrava a la Rambla, que tradicionalment s´havia conegut amb el nom de plaça de les Cols. Els matins era plaça de mercat i a les dotze del migdia es convertia en el passeig urbà. Per ubicar-hi el nou mercat es precisava un espai una mica gran, i en el clos urbà no era fàcil trobar-lo. Tot i que ja les muralles estaven en curs de desaparició i es començava a planificar el necessari eixample urbà, quan es tractava de fer un edifici per a mercat només es pensava en el que sempre havia estat el centre. Primerament, es projectà emplaçar el nou i necessari servei públic a la Gran Via, davant de l´edifici que actualment hi ha la Cambra del Comerç. Un espai on posteriorment hi tingué les oficines la companyia de gas i de electricitat. Aquell primer projecte no prosperà. Pels anys vint del segle vint, la corporació municipal, amb un criteri molt restringit, projectà un edifici monumental emplaçat sobre el curs de l´Onyar en el lloc on ara hi ha la plaça de Catalu­nya. Aquell increïble projecte es començà a realitzar. Però un canvi polític promogué un relleu en la corporació quan les obres estaven només en els fonaments. Els nous edils suspengueren les obres; però de moment no presentaren un nou projecte amb una diferent ubicació. L´any 1936, iniciada la guerra, el mes de juliol l´Ajuntament emprengué un nou projecte de mercat. Consistia en enderrocar el monestir de les Bernardes i el temple i rectoria del Mercadal. I en l´espai que quedaria lliure edificar-hi el mercat. L´espai que quedava disponible era molt ampli, encara que els accessos serien per carrers d´amplades poc generoses. Però en acabar la guerra, l´any 1939, si bé ja estava totalment enderrocat el monestir i el seu temple, com també la rectoral del Mercadal, l´enderroc del temple parroquial quedava a mig fer. Però l´Ajuntament no tenia la propietat de cap dels terrenys que havien quedat lliures amb els enderrocs i el futur d´aquell espai s´hagué de pactar amb qui en recuperà la propietat. El temple parroquial es reconstruí. En l´espai de l´antiga casa rectoral, en part s´hi edificà i en part serví per eixamplar el carrer de la Premsa. En gran part del terreny del desaparegut monestir s´hi edificaren blocs d´habitacles i el que és ara el CAP. I s´eixamplaren el carrer de les Hortes i el que ara porta el nom de Santa Clara. Ja més modernament s´anaren desplaçant les instal·lacions industrials d´aquella zona i els amplis espais disponibles antre el curs de la séquia i l´antiga muralla foren objecte d´un ampli pla urbanístic. I ara el col·legi Eiximenis ha pogut tenir el seu pati notablement ampliat i actualitzat.