Ha arribat setembre, i aquest any el primer dilluns del mes ha estat també el primer dia laborable després del període de vacances del mes d´agost, total o parcial per a la major part de la població treballadora.
Bé, matiso, ja que aquest gaudi és per als que tenen una ocupació i no per als que es troben en situació d´atur, 3.490.100 persones si ens fixem en la dada de l´Enquesta de Població Activa facilitada per l´Institut Nacional d´Estadística per al segon trimestre d´aquest any. Molt probablement, el concepte de vacances tampoc s´adigui molt bé amb l´activitat de molts treballadors autònoms (que siguin veritablement o no autònoms és una altra qüestió) que viuen dels seus ingressos pels serveis facturats i que no poden en bastants ocasions deixar de percebre durant tot un mes. El concepte de vacances laborals tampoc encaixa amb les persones joves que encara no han accedit al mercat de treball i que tampoc han continuat els seus estudis.
En definitiva, i és només una reflexió que deixo apuntada per a un debat més tranquil en un altre moment, el nombre de persones que es troben en el mercat de treball ocupades, i a les que ens referim quan parlem dels que «tenen vacances» és ben diferent, per inferior, al de la població activa, i no diguem ja res més sobre la disminució del percentatge que aquest grup significaria sobre el total de la població, si haguéssim de computar la població inactiva -i, dins de la mateixa, molt especialment la població jubilada i que amb anterioritat sí que havia estat integrada, incorporada al món del treball.
Bé, doncs també han tornat a la feina parlamentària la gran majoria dels membres del Congrés i Senat, ja que l´activitat d´ambdues Cambres ha estat paralitzada durant el mes d´agost a excepció de l´activitat de les i els parlamentaris que integren la Diputació Permanent. També, igual que per a les vacances, cal matisar, una mica menys que abans, l´afirmació anterior, ja que a finals del mes d´agost aquelles i aquells parlamentaris que formen part d´algunes comissions han tingut ja feina amb ocasió de la compareixença de diversos Ministres, sent de destacar en l´àmbit social (amb implicacions en l´àmbit de la protecció social i de l´ocupació) la compareixença de la ministra de Treball, Migracions i Seguretat social, la Sra. Magdalena Valerio, per informar de les actuacions del seu Departament davant la problemàtica de les migracions en general i de les mesures d´assistència a persones que poden tenir la consideració jurídica de refugiats en particular.
És un retorn a l´activitat relativament tranquil, com ho és també en l´àmbit universitari en què em moc, en què moltes persones «descobreixen» que el món no es va acabar el 31 de juliol i que segueixen pendents de resoldre moltes qüestions guardades en un calaix, o més exactament en algun fitxer d´ordinador, a finals de juliol, encara que també sigui necessari «posar-se les piles» el més ràpidament possible per preparar tot el que quedi pendent per a un bon inici del nou curs acadèmic, almenys durant els primers dies.
El canvi de govern esdevingut el mes de juny hauria de comportar que siguin objecte d´acceptació a tràmit, quan encara no hagi estat així, i de tramitació parlamentària en el si de les Comissions corresponents del Congrés i del Senat en tots els casos, diverses proposicions de llei presentades pels grups parlamentaris en què es proposen reformes importants de la normativa laboral i de protecció social. Tots els textos presentats tenen rellevància, i de la lectura dels mateixos m´atreveixo a dir, amb coneixement de causa, que en la seva elaboració han participat prestigiosos juristes del món acadèmic i professional. Faig aquesta afirmació perquè les introduccions d´algunes d´aquestes proposicions de llei són, a més d´una explicació detallada de les modificacions proposades a diverses normes vigents, un rigorós estudi doctrinal de la matèria abordada, de les seves virtuts i molt especialment dels seus defectes, òbviament segons el parer del grup parlamentari que la presenta i per a la qual proposa modificacions. Sobre polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral, d´igualtat de tracte, i no solament retributiva, entre dones i homes, de lluita contra la precarietat i estabilitat en l´ocupació, d´enfortiment de la negociació col·lectiva en les relacions laborals, de millora de les prestacions per desocupació, pensions, prestacions econòmiques per fill o filla a càrrec, de fixació d´una renda mínima garantida, s´ha de debatre, per l´interès que té per a la gran majoria de la ciutadania, al Parlament.
Alguna proposició presentada fa un cert temps ha perdut, afortunadament, la raó de ser que va motivar la seva presentació, i dic afortunadament perquè s´ha corregit normativament la diferència existent entre treballadors i treballadores que presten els seus serveis a temps parcial diversos dies a la setmana i els que ho fan tots els dies, a efecte del còmput de cotització de cada dia per l´accés a les prestacions per desocupació.
A més, no només s´ha de debatre en seu parlamentària, sinó dur a terme actuacions concretes pel govern, i en particular pel Ministeri de Treball, migracions i Seguretat Social. Possibilitats jurídiques hi ha, en més d´una ocasió, perquè això sigui possible.
En el ben entès, com he recordat, i és molt fàcil dir-ho, en més d´una ocasió, que aquelles reformes que poden operar-se per la via reglamentària no crec que suscitin més problemes en punt a la seva aprovació, publicació i posterior aplicació i execució, però que sí poden tenir-les que tractin de modificar, i són mesures contingudes en pràcticament totes les proposicions de llei que s´han publicat al Butlletí Oficial del Congrés dels Diputats, text normatius amb rang de llei, com són la Llei de l´Estatut dels treballadors o la Llei General de Seguretat Social per citar dos dels exemples més significatius, donada la actual composició del Congrés i la molt estreta majoria de què disposa l´actual govern, condicionada a més per factors polítics que molt poc tenen a veure amb algunes d´aquestes normes (en altres ocasions sí que hi ha diferències clares entre els «socis», ja que no s´oblidi, per exemple, que el desaparegut grup parlamentari de Convergència i Unió va ser ferm defensor de la reforma laboral de 2012).
Concloc. Seria bo, és necessari, que al Parlament espanyol, i afegeixo que en tots els fòrums polítics de qualsevol territori de l´Estat, es torni a debatre sobre les qüestions que interessen en el dia a dia a les persones que, també dia rere dia, treballen o busquen feina. ¿No els sembla que això reforçaria la relació d´aquesta ciutadania amb els seus representants? Jo crec que sí.
