En la parla quotidiana, la paraula honestedat pot tenir diversos significats però aquí interessa al·ludir a un significat específic: la capacitat d'hom de ser raonable, just, recte i honrat. La deshonestedat és la manca d'aquests atributs.

Cada dia posem a prova la nostra rectitud i honradesa, la capacitat d'obrar amb justícia davant d'una situació i de ser raonable, és a dir, d'estar oberta a raons, arguments ben plantejats i consistents d'altri pel que fa a una qüestió concreta. Això vol dir capacitat d'acceptar els propis errors i acceptar crítiques, recomanacions i la disposició sana a corregir cursos equivocats sense posar excuses ni jutjar. Per contra, la deshonestedat genera desconfiança, corrupció i desigualtat entre les persones. Els seus efectes provoquen una profunda desolació a l'opinió pública, com un malestar inevitable, quan comprovem que res és com diuen.

El plagi és un clar exemple de la manca d'honestedat i s'ha d'entendre, en la seva concepció més simplista, com tot allò que suposa copiar obres alienes fent-les pròpies. El mateix Tribunal Suprem Espanyol, en una sentència de 1999, assenyala que «el plagi pot ser encobert però fàcilment detectable quan despullem l'obra dels ardits o vestidures que la disfressen. En resum, el plagi ha de referir-se a coincidències bàsiques i fonamentals i no a les accessòries, afegides, superposades o no transcendentals». Mentir sobre la pròpia autoria, apropiant-se parcialment o globalment de l'obra intel·lectual de l'altre, és trampós i mereix el menyspreu de tothom.

A la vida social, l'honestedat és un requisit indispensable per construir relacions sanes i productives entre individus i institucions i quan sentim la mínima resquícia d'ombra vers els nostres polítics els resultats poden ser catastròfics i minen els fonaments de la democràcia. Així de greu és la situació.