Acordar les vies legals i democràtiques que permetin a la societat catalana determinar el seu futur en el marc de l'ordenament jurídic vigent», deia la resolució pactada entre el PDeCAT i el PSOE finalment retirada perquè ERC no li no donava suport. Els postconvergents defensaven que «l'ordenament jurídic vigent» pot admetre un referèndum pactat d'autodeterminació. Amb una lectura no restrictiva de «l'ordenament» es pot celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya, però no es podria aplicar el seu resultat si fos favorable. Aquest ha estat sempre l'argument dels més assenyats d'entre els qui s'hi oposaven, i que es preguntaven: «llavors, què farem?».
L'article 2 de la constitució proclama «la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols». Espanya no pot desmembrar-se sense canviar aquest article. Però, en canvi, és possible debatre sobre el desmembrament i proposar-lo a les Corts, ja que l'article 2 és modificable segons la mateixa constitució, i si una modificació és possible, també ha de ser-ho discutir-ne sense traves. Ara bé, passar de la idea a la realitat requereix seguir les vies que determina el mateix text constitucional, i que són molt exigents: dos terços tant al Congrés com al Senat, convocar eleccions, repetir les majories a les noves cambres, i finalment un referèndum a tot el territori espanyol.
Igualment, a la Constitució no hi ha res que impedeixi preguntar als catalans sobre la idea de la independència. Els referèndums són una competència exclusiva de l'Estat, però aquest pot delegar-la, o exercir-la directament. Seria, és clar, un referèndum consultiu i, com ja hem assenyalat, un resultat afirmatiu no seria directament aplicable. Aquest fet provocaria sens dubte una gran frustració, alhora que posaria en dubte la lògica de l'edifici constitucional. Hom es preguntaria: per què es permet votar sobre allò que no es pot aconseguir? La resposta més probable seria la de resoldre la contradicció per la via de la prohibició. Però fins i tot en aquest cas s'hauria de poder consultar si els catalans volen que la Generalitat promogui la modificació del famós article 2, ja que és la mateixa Constitució la que ho permet, encara que sigui per unes vies quasi impracticables.
Però tot això són consideracions sobre «l'ordenament jurídic», i els límits que importen són els que afecten la capacitat de maniobra dels dos governs.
