Pedro Sánchez coneix ja les dificultats de governar amb només vuitanta-quatre escons a les corts espanyoles. Els darrers dies ha acumulat una bona colla de maldecaps, fruit de la inestabilitat parlamentària i de la manca d'experiència d'alguns dels seus ministres. Davant d'aquests contratemps no té més remei que esgrimir temes com els referents al franquisme o la pujada d'impostos als més rics per tal de mantenir tensionat l'electorat d'esquerres.

La sortida de la ministra Montón a causa del màster va ser un cop dur per al president, atès que era una de les persones que més treballaren per tal d'assolir el canvi dins el PSOE. D'altra banda, els dubtes entre la vicepresidenta i la ministra de Defensa amb els contractes signats amb l'Aràbia Saudita per la venda d'armanent militar provocà que Sánchez hagués d'intervenir i desautoritzar algunes de les gestions i manifestacions de les seves companyes de gabinet. I en hores baixes, Rivera aprofità per sembrar dubtes en els estudis i el currículum del mateix president.

Tot plegat va deixar ben palès la inestabilitat d'un govern que vol allargar tant com pugui la legislatura i que a la vegada té la clau d'unes eleccions que avui espanten Podem, que és el seu principal soci de govern. Malgrat els vots dels de Pablo Iglesias, el PSOE continua depenent dels suports de formacions com els independentistes catalans, el PNB o Bildu. Un panorama molt difícil d'administrar. Malgrat tot, Pedro Sánchez ha canviat el tarannà presidencial del seu antecessor. Reconeix els errors, intenta desinflar el conflicte territorial i gaudeix d'un equip que dona moltes més explicacions sense necessitat d'esgrimir la prepotència a què ens tenien acostumats els populars. Al costat de la fragilitat parlamentària, el PSOE és el culpable que Albert Rivera restés en fora de joc després de la moció de censura. Va desaparèixer del mapa de cop i volta en perdre la clau màgica que mantenia el PP en el poder. Però en arribar al setembre, els seus assessors l'han tornat a situar al centre de la plaça de braus per tal que sigui l'autèntic líder de l'oposició davant un Casado que també té molts problemes per demostrar que va cursar un màster. Rivera en pocs dies s'ha divorciat de Susana Díaz, amb la qual cosa a Andalusia ben aviat se celebraran eleccions autonòmiques, ha tensionat la situació política de Catalunya amb el tema dels llaços grocs i s'ha llençat a la jugular de Sánchez en qüestions personals com la seva tesi a la Universitat Camilo José Cela. Les enquestes, però, somriuen Pedro Sánchez i això afavoreix la tranquil·litat dins el seu partit. La seva estratègia d'arribar a La Moncloa ha tret del pou un PSOE el qual se situava ja com a quarta força política en el ventall parlamentari. Ara, encara que sigui amb moltes dificultats, té la paella pel mànec i pot recuperar molts electors desencisats que fugiren cap a Podem i Ciutadans.

El PSOE aguantarà al govern encara que sigui amb un esclop i una espardenya. Sap que el temps juga al seu favor en uns moments en què el PP s'està reestructurant i a on predomina la vella política. En aquest sentit només cal veure la reaparició de Jorge Fernández Díaz en seu parlamentària i les declaracions de la portaveu Dolors Montserrat, enrocada a fer creure a l'opinió pública allò que ella pensa i que es troba lluny de la realitat. No s'està de dir que tothom ha pogut veure el màster de Casado quan allò que els periodistes van poder llegir foren nomes els escrits de les tapes del suposat treball. Venen corves i la situació serà difícil de gestionar. Tot l'arc parlamentari es mourà en clau electoral. Les quatre formacions estatals s'hi juguen molt perquè el proper govern necessitarà forçosament coalicions electorals i aquí els nacionalistes també hi hauran de dir la seva. De moment ERC sembla que porta molt avantatge a un PDeCAT immers en moltes contradiccions internes a causa de les dues ànimes que intenten cohabitar internament.