Només d'obrir l'ordinador o el mòbil estem exposats a una allau de notícies falses. Estirar del fil per saber qui les escampa, i per què, porta a conclusions força decebedores. Com que a les xarxes socials tinc majoria d'independentistes, només puc analitzar un dels canals de difusió de les fake news. Un cas recent és el d'una foto on una persona envoltada de banderes espanyoles mostrava un cartell amb la paraula castellana «vasta», per dir prou. L'origen era una foto manipulada pel compte satíric de Twitter @DesInfoCAT, que algú va difondre fora de context. En poques hores, la imatge corria amunt i avall. És curiós que els missatgers siguin defensors de l'escola catalana, que és la que hauria ensenyat a escriure malament el portador de la pancarta. És com tirar-se pedres a la teulada però els difusors el que pretenien era subratllar la ignorància dels que no combreguen amb les seves idees, acompanyant la foto amb textos en català farcits de faltes encara més greus. I quan els adveres de l'errada, callen o et fan callar. L'endemà podrien haver desmuntat una altra notícia falsa que assegurava que Puigdemont ajornava la independència fins d'aquí a vint o trenta anys. En veritat, li van demanar què li semblava que pogués estar-se a presó vint o trenta anys i el d'Amer va respondre que abans ja hauria tornat a una Catalunya independent. Ben fàcil que era recuperar l'original i difondre'l però els artistes de les fake news estaven desorientats. En tot el Procés ens han dit un bon grapat de notícies falses i algunes han passat a ser dogmes de fe. La més grossa és que al Parlament de Catalunya es va declarar la independència. O la República. Aquell 27 d'octubre, la proposta de resolució que es va votar al Parlament instava el Govern de la Generalitat a fer les passes pertinents per iniciar un procés constituent, el segon després del que van pactar l' Artur Mas i l' Anna Gabriel, abans que es tragués l'uniforme. La trampa és que la proposta no la van llegir en veu alta abans de votar-la. I el drama és esbrinar per què hi ha presoners si només van fer comèdia al Parlament. Potser per superar el bloqueig mental es pretén que sí que es va declarar res. Els organismes oficials volen posar fi a les fake news. Podria ser una forma de censura. Si abans de penjar res a la xarxa ens ho penséssim només un minut (per què ho pengem, què pretenem aconseguir, a qui afavorirà, és fiable la font...) evitaríem censures i, sobretot, deixaríem de xarbotar el cap dels nostres amics, coneguts i saludats.