Gràcies,
senyor Espinet
Mateu Frigoler Teixidor Canet d´Adri
Gràcies i felicitats al senyor Espinet per fer-nos reviure amb el seu escrit el cinema de fa 50 anys a les nostres contrades gironines. Potser per modèstia no parla del seu pare, també un autèntic pioner d´aquelles censurades sessions de cine, en els locals dels nostres pobles. Jo, veí del cine Unió de Bescanó, l´havia vist moltes vegades amb la moto i la motxilla fent intercanvi de bobines de les pel·lícules que es deixaven entre empresaris per estalviar part del seu lloguer. Si la memòria no em falla, el senyor Espinet era el promotor del cine que portava el seu nom a La Cellera de Ter.
Tornant amb la censura, era molt curiosa la qualificació del tribunal de la Santa Inquisició, una d´elles era la 3-R que volia dir (quina collonada) «mayores con reparos». En aquells foscos temps del franquisme que ara tornen, una bona part del clero classificava els cinemes com a locals de perdició. El rector del meu poble, durant tot l´any anterior a la Comunió Solemne (11 anys), ens tenia prohibida l´entrada al cinema. El diumenge a la tarda, després de la sessió de Catecisme a les 3, anàvem darrere de la seva recosida sotana cap a l´avorrida berenada de la font picant. Mentrestant, al cinema Unió el meu idolatrat John Wayne matava indis a discreció.
Un cas abominable de la censura cinematogràfica d´aquells anys va èsser l´actuació d´un professor religiós vers un bon amic meu. El pobre noi (12 anys), en arribar a classe el dilluns, va dir als companys que el diumenge havia anat amb els pares a veure la pel·lícula Gilda. Pels que no ho sàpiguen, Gilda va estar prohibida inclús pel Bisbe de Girona. Els batejats que anaven a veure la seva projecció sortien amb la feixuga càrrega del Pecat Mortal. La reacció del professor va ésser posar el meu amic «firmes» al cap de l´aula i fer passar tots els alumnes a escupir-lo. Espero, amic Esteve, que em perdonis la meva atrevida delació però, algú, algun dia, ho havia de dir.
La tardor
Paquita Xarles Arnau girona
L´estiu gairabé ha passat, les vacances s´han acabat, tornem a la normalitat, els petits al cole, els adults a treballar i els grans continuem amb les nostres xacres que, volguem o no, molesten, tot roda al seu aire, la vida passa rápida i potser no la sabem disfrutar ja que sovint trobem alguna cosa per queixar-nos: problemes de salut, no arriben els diners per a tots els capricis No donem a la vida tot els seus valors. És veritat que a vegades hi ha problemes, però també és veritat que es passen èpoques bones que cal saber gaudir. La majoria de nosaltres tenim una mica més del necessari, que ens dona per disfrutar d´alguna festa i algun viatge, conèixer altres cultures. En el món hi ha molta pobresa però també hi ha riquesa i està mal repartida, cosa que no hauria de ser. Els treballs més durs i mal pagats els hem fet i els fan els pobres. És una injustícia social que ningú denuncia però existeix.
Rivera i TV3
IRIS SALA LLEAL Vilablareix
Després del que vam veure i escoltar a TV3, no ens pot quedar el cos indiferent.
El president d´un partit polític, insultant greument la periodista que li havia donat l´oportunitat d´expressar-se davant de milions de persones.
On està el límit en què la llibertat d´expressió es converteix en agressió, falta de respecte i d´intent d´humiliació, a través de la mentida i la falsedat? Fins a on li ha de permetre aquesta periodista els atacs personals, emparat ell en la llibertat d´expressar-se lliurement?
Com vam veure tots, la nostra professional i meravellosa Lídia, va traspassar els límits de la tolerància i l´educació envers un personatge que semblava embogit de còlera i sense la més mínima noció del que és el diàleg, la democràcia i la veritat. Tot publicitat, segurament, a la recerca d´aliats, que com ells només coneixen la violència (verbal o física).
La meva pregunta, però, és si de veritat no tenim nosaltres el dret de tancar les portes i els micròfons a individus que fan servir els mitjans de comunicació de tots per agredir, insultar i menysprear amb la mentida i l´engany els nostres professionals i tots els espectadors? Nosaltres no som altres televisions que utilitzen la grolleria, l´espectacle denigrant, ni els insults, per obtenir espectadors. Nosaltres, els que veiem TV3, no som aquesta mena d´espectadors.
