21 de setembre de 2018
21.09.2018
Diari de Girona

No et vulguis conèixer pas a tu mateix

21.09.2018 | 00:46
No et vulguis conèixer pas a tu mateix

Una de les afirmacions que més mal han fet al nostre país, a la UE i al món, és: «que cal esforçar-se per coneixe't a tu mateix». O, «intenta ser natural per ser tu i mostrar-te tal i com ets».

Crec que aquest tipus d'afirmacions que es fan als mitjans de comunicació i als llibres d'autoajuda es poden fonamentar en dues grans idees. La primera es l'analfabetisme cultural i en general el desconeixement de la psiquiatria. La segona, directament de la mala fe i el sadisme.

En un context totalment utòpic on totes les persones fossin realment extraordinàries i plenes de traumes –perquè no saben qui són–, potser la idea de coneixe't a tu mateix seria una bona cosa. Voldria dir que tothom és en el fons una gran persona, el problema és que no ho sap expressar. Per tant, l'únic que has de fer és vèncer les pors d'expressar-te tal i com ets. I la gent veurà clarament que ets una persona extraordinària. Ara bé, no sé com ho veieu vosaltres, però els catalans en general –i perquè ningú cregui que soc un nacionalista supremacista, i els espanyols i els portuguesos, i els italians i els alemanys i els de la raça humana en general– som gent limitada, petita, amb dificultats intrínseques per fer qualsevol cosa realment útil en la vida. No és que no sapiguem expressar el que realment som, és que som tan poca cosa que no tenim res a expressar. És a dir no podem expressar res perquè no som res. Som justets. Crec que és una temeritat anar predicant a la gent que siguin i s'expressin tal i com son. Seria molt fotut, per a ells mateixos i també, perquè no dir-ho, per al país en general i per al futur de la humanitat. Si ho fas i t'expresses tal i com ets la gent s'adonarà de la teva pobra condició humana. Per tant, la gent, com que en general sortosament n'és conscient, el que fa és dissimular tot el que pot, vestir-ho bé, esforçar-se per assemblar una cosa diferent del que són, fer veure que són millors, més bons, més humans, que estimen més, que valen més, etc. Crec que si la dèria dels llibres d'autoajuda acaba triomfant ens dirigim directament a la catàstrofe col·lectiva. Seria un autèntic malson. Les persones anirien pel món mostrant-se sense cap vergonya ni pudor, tal i com són, és a dir, limitats, seria com una gran apoteosi de la misèria humana. La cultura en realitat és el vestit que ens posem per sobre de les nostres extraordinàries limitacions. És el que ens allunya de la barbàrie. La gent que es volen mostrar tal i com són i el que és el seu corol·lari, volen dir a tothom el que pensen d'ells a la seva cara, haurien d'estar prohibits. És la més gran indecència cívica. Si fas un esforç de coneixe't a tu mateix ets pots emportar la sorpresa d'adonar-te, per fi, que ets un imbècil rematat. I llavors què faràs, ho aniràs a dir a totes les persones que et rodegen? Bé, de fet no cal, fa anys que ho saben.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook