22 de setembre de 2018
22.09.2018
Diari de Girona

Com els algoritmes i els robots estan canviant la societat

22.09.2018 | 01:20
Com els algoritmes i els robots estan canviant la societat

Hi ha qui pensa que buscar una cosa a Google és de franc. Però no és cert, cada cop que fas una cerca, llegeixes un llibre o escoltes una música que has baixat d'internet, queda un registre i aquestes dades són utilitzades per algoritmes que després t'inunden d'informació de llibres, hotels, viatges, música, etc. que creuen que et poden interessar. I això per no parlar dels drons, que poden fer-se servir per salvar vides o per obtenir dades que controlin les nostres vides. I és clar, això permet una certa manipulació, el que té les dades té un gran poder. I si no vegin les recents discussions sobre les intromissions a les eleccions americanes i d'altres llocs o els intents de control de la xarxa pels governs. Aquest és un dels molts reptes que ens depara la nova societat que s'està construint i que no controlem. El control el tenen unes grans multinacionals que fan i desfan i venen les nostres vides i les dades al millor postor sense que hi hagi una regulació suficient que hi posi límits, sols hi ha regulacions parcials i recomanacions que organismes com el Parlament europeu han anat fent sobre la marxa. És obvi que el problema no és resoluble en àmbit local, sinó en àmbit mundial, perquè les dades i els algoritmes actuen en àmbit global, no tenen fronteres. Els governs, sobretot els dictatorials, volen el control i els que ens diuen que tancant fronteres i retornant als nacionalismes les coses millorarien s'enganyen i/o ens enganyen.

Un altre gran repte és el de l'expansió dels robots i d'internet, que en uns anys canviaran el món del treball. Les feines rutinàries, des de les cadenes de muntatge, fins fer de cambrer, fumigar un camp, conduir cotxes o camions i fins i tot cuidar persones amb problemes seran feines que aniran a parar a mans de robots dirigits per algoritmes. I els poso dos exemple d'altres feines que canviaran via internet. Les transaccions financeres ja no es faran per mitjà dels bancs i les impressores 3D permetran fer moltes coses. Per posar només un exemple, serà possible que un pugui, des de casa, dissenyar-se les pròpies samarretes usant dissenys que podrà trobar a la xarxa (pagant el preu del treball dels dissenyadors) o que s'inventarà ell mateix i ho podrà enviar a un centre on una impressora 3D les fabricarà. Tot això farà perdre llocs de treball i en crearà de nous. La incògnita és si la creació de noves ocupacions compensarà la pèrdua de llocs de treball o no. Només hi ha previsions, unes de més optimistes i altres de més pessimistes, sense que, a dia d'avui, hi hagi dades reals que puguin confirmar qui té raó. És un debat obert, ningú és capaç de fer prediccions fiables perquè la societat està evolucionant a una velocitat molt gran i els nous descobriments poden fer virar la realitat fins i tot a llocs no previstos. Pensin que la generalització d'internet té menys de 40 anys i les noves generacions de mòbils no tenen res a veure amb els de fa només 10 anys (ni tan sols eren previsibles).

Tot això que sols he esbossat ja està aquí, està canviant la realitat del món a una velocitat vertiginosa. Ens queixem, jo mateix ho feia fa un moment en aquest article, que no hi ha regulació que delimiti els límits però resulta molt difícil regular el que encara no es coneix, el que evoluciona a gran velocitat. Fins i tot coses que sabem com que l'educació dels nens i la contínua dels adults haurien de canviar radicalment si es volen adaptar a la nova societat (és previsible que cada 10 anys s'haurà de canviar de feina i, per això els cursos de formació seran imprescindibles) no té res de fàcil. Crec no equivocar-me si dic que quan la revolució industrial va crear unes condicions de vida dels nous treballadors molt dures, els moviments alliberadors, bàsicament comunisme, anarquisme i socialisme, només es varen configurar quan els grans pensadors varen ser capaços de fer un estudi de la nova societat. Avui no tenim estudis prou profunds de com serà la societat d'aquí a pocs anys i, com va passar a la revolució industrial, es fa difícil de trobar, a curt termini, una regulació que posi límits raonables al món que ja tenim a sobre, però ho haurem d'intentar.

Cada cop són més els que veiem la necessitat d'unes regulacions globals, que veiem que les solucions locals, tancar fronteres, tornar als nacionalismes, no van enlloc. Per això, com diu el professor Harari, que acaba de publicar el llibre 21 lliçons per al segle XXI en una entrevista a El Periódico, «experiències com la UE són interessants perquè «mentre se senten orgullosos de les seves pròpies identitats i històries nacionals els pobles d'Europa estan decidits a transcendir les seves antigues divisions i, units cada vegada més, a forjar una destinació comuna. La seva idea d'harmonia sense uniformitat hauria de guiar no només Europa, sinó la humanitat com un tot». I afegeix, «avui caminem en la direcció oposada: convertir el món en una xarxa de fortaleses emmurallades. Espero que no sigui massa tard per recuperar el nostre sentit comú i canviar de direcció».

Jo aniria més lluny i m'atreveixo a dir que el federalisme retorna a primer pla perquè proposa unes estructures adequades per afrontar els reptes de futur. En usar el principi de subsidiarietat (resoldre els problemes al nivell que millor es poden solucionar) és capaç d'afrontar en àmbit local els problemes locals i en àmbit global els problemes globals. Un motiu més per ser federalista, mirar cap amunt i no tancar-se en nacionalismes que aïllen i no permeten resoldre els reptes de la nova societat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook