Un recent estudi coordinat per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), en el marc del projecte d'investigació Universitat i Salut Mental, ha conclòs que un de cada deu universitaris té pensaments suïcides durant el primer any de carrera i, fins i tot, un 1% ha arribat a tenir alguna temptativa per fer-los realitat. Els resultats de l'estudi, publicats durant la setmana passada a diversos mitjans del país, constaten que l'inici d'aquesta etapa universitària dona peu a un seguit de canvis emocionals i socials tan intensos que poden incidir de manera negativa en la salut mental. Si a aquest canvi, que en la majoria de casos coincideix amb l'estressant traspàs de l'adolescència al món adult, hi afegim la dificultat per cursar i finançar uns estudis universitaris d'una eficiència cada cop menys clara i més pervertida per les elits de sempre, i la creixent incertesa del panorama laboral que els espera, tot plegat, fan més entenedores les conclusions de l'estudi.

Cada vegada es fa més necessari reflexionar amb profunditat sobre si realment val la pena fer una carrera, una titulació que -siguem sincers- per si sola, en la majoria de casos, només servirà per ser penjada a una de les parets del teu pis llogat amb l'objectiu de recordar-te, dia sí, dia també, que segurament t'hauria valgut més la pena gastar-te la pasta que hi vas invertir, i que tant et va costar guanyar, a viatjar per tot el món o fer-te un blanquejament anal. I si malgrat aquestes disquisicions decideixes tirar pel dret, ningú t'estalvia de patir un sistema encobert de coacció pel qual et veuràs obligat a abocar encara més diners i esforços en la consecució d'un màster, el títol definitiu que -aquest sí que sí- assegurarà a l'universitari la felicitat promesa del lliure albir. Si aquest context no és per treure's les benes dels ulls i començar a denunciar el negoci que s'ha establert a les universitats des de fa temps, punt culminant d'un sistema educatiu putrefacte i decadent, jo soc el Marquès de Sade.

Efectivament, els mastergates de la Universitat Rey Juan Carlos han revifat l'ombra de la sospita sobre els «xiringuitos» que algunes universitats semblen haver muntat al voltant d'uns títols cada vegada més qüestionats. A més, els casos Cifuentes, Casado i Montón no només han ampliat i magnificat una sèrie de dubtes lògics sobre la consecució i eficiència d'aquest tipus d'estudis, sinó que a més han posat sobre la taula una qüestió indignant: els nostres polítics són un frau, ja no només de professió sinó que ara també de formació. Entre títols convalidats, oferts, plagiats, currículums manipulats o mediocres, el nivell de molts alts càrrecs polítics i parlamentaris és el que és. I mentrestant, els més ben preparats segueixen marxant fora per guanyar-se les garrofes. Tenim el que ens mereixem. Disculpeu la frivolitat, però si això no dona per tenir idees suïcides...