Cartes

de qui sigui

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de MontgrÍ

Amb motiu d´un problema que m´afecta de manera personal perquè no em deixa descansar a casa vaig mirar a internet en què consistia el cultiu d´interior de la marihuana, ja que desconeixia absolutament tot sobre aquesta substància. La sorpresa va ser de veure la gran quantitat de pàgines on s´informa com cultivar-la a l´interior del propi domicili. Així, doncs, s´hi explica tant la plantació pas a pas, com on es venen tots els estris necessaris. El problema és que informen també com fer-ho de forma discreta, ajudar a mantenir-ho en secret i a no ser descobert. Si hi ha tantes pàgines que informen sobre aquesta pràctica, vol dir que se´n fa ús, lògicament.

La preocupació ve, per tant, per la gran quantitat de pàgines d´internet que versen sobre temes que no són els més apropiats per tenir una societat legal. Al contrari, el que fan és ajudar a saber com es pot evitar el fet d´haver de fer cas a les lleis. Consells o informacions que no haurien d´estar a l´abast de qualsevol que tingui accés a la xarxa. L´ús que poden fer de la informació pot ser devastador.

Hi havia una vegada un circ

Miquel Mompió i Azemar Riudarenes

Qui és que al llarg de la seva vida no ha gaudit d´una sessió de circ. Els més importants tenien trapezistes, feres, equilibristes, però no faltaven mai els pallassos.

Malauradament, aquests han anat desapareixent però tenim el consol del Circ «España», que aporten de la pedrera de Cs , PP i PSOE una colla de personatges que fan riure en l´àmbit internacional amb les seves tesis, màsters i doctorats, fan pena i vergonya als que vivim en aquest país, i els titulars dels mitjans de comunicació se n´estan fent ressò amb grans titulars.

I quan trobareu la manera per assegurar les pensions?

Quan disposareu de fons per garantir a la gent amb dependència?

Quan deixareu la hipocresia i governareu realment pel poble?

Quan posareu mà al caríssim preu de la llum?

Quan posareu fre a la disbauxa de la despesa de l´administració de Madrid ?

Quan eliminareu la quantitat d´endollats a l´administració que no genera riquesa?

Quan deixareu d´ésser un país de pallassos i recuperarem el prestigi, la seriositat i l´honradesa dels nostres governants?

Perquè realment de cara a fora i a dins continuem sent un circ.

El plaer

d´una amistat

Jaume Paradeda Pla Riudarenes

Fa uns dies, per soldar una cadira trencada, vaig anar al taller on havia treballat abans de jubilar-me. La trobada amb antics companys de feina va ser molt gratificant i, de tornada, en passar pel davant d´una casa, vaig recordar que hi vivia un amic al qual feia molts anys que no havia vist.

Era l´hora de dinar i vaig dubtar si visitar-lo o no, però les ganes de veure´l van fer que sense adonar-me´n ja estigués tocant el timbre. L´home va sortir al balcó mastegant l´última queixalada que li quedava a la boca; la cara que posava denotava que no era benvingut. Mantenint la mateixa cara, s´atansà a ­obrir-me la porta del jardí i en reconèixer-me, va canviar l´expressió de la cara per un somriure d´orella a orella, derivant cap a una conversa que va fer que ell s´oblidés que estava dinant i jo que encara ho havia de fer. Això és al plaer d´una amistat!

Els màsters nostres de cada dia

Pere Espinet Coll ANGLÈS

La paraula «màster» prové del llatí magister i vol dir que pots «ensenyar els altres».

Soc docent en actiu des de l´any 1975. Els reciclatges són molt necessaris en la nostra professió. No disposo de cap màster de cap universitat, però sí d´algun crèdit en el màster de la vida, ja que aquesta m´ha portat a:

Durant la Transició política, vaig tenir la sort de compartir escenaris, fent de camàlic, amb Tries Fargues, Heribert Barrera, Coll Alentorn, Jordi Pujol, Miquel Roca i d´altres. De personatges il·lustres com el professor Fassman, el cardenal Narcís Jubany, monsenyor Martí Alanís, copríncep d´Andorra, directors generals de multinacionals, pastors de ramats, sanadors, personatges místics en actiu... He après de tots ells, fins i tot dels raonaments d´un exoficial metge de l´exèrcit alemany d´Adolf Hitler, que anys enrere rondava per la Garrotxa.

Les notícies negatives sobre com s´han obtingut els màsters d´alguns dels polítics actuals a la Universitat Rey Juan Carlos han fet més mal que bé. És ben evident que aquest centre universitari ha caigut en desprestigi i perjudica aquells estudiants que obtenen el seu grau acadèmic amb el seu esforç. Famílies que no van de vacances o deixen de fer coses per tal que els seus fills puguin obtenir aquest tan preuat «títol» contrasta amb la facilitat que «alguns» han tingut per aconseguir-lo. Encara està per veure com pot evolucionar tot aquest tema que sembla tan sensible.